toca jeure

toca jeure

dijous, 19 de gener del 2012

Btt Montalegre

Diumenge 15 de gener 2012, 9:00 a.m. Parking del Barris Nord.

Avui organitzo una sortida de btt per la gent del Centre, a donar una volta per Montalegre avere si podem veure el sol.
Finalment en comptes d'una sortida del Centre es una sortida de companys d'afició, perque de gent del Centre ni rastre...

Així que amb el Xavi li tirem rumbo a Gerb, amb una temperatura d'uns 2ºC, treiem les bicis i començem a pujar, aquesta vegada per un camí nou que m'ensenya ell, que evita els primers trams de carretera asfaltada, un camí bastant distret però que no deixa de pujar el cabró, i per fer-ho més amé tambe hi ha algun tram de pedra suelta, que sino ets una mica hàbil alhora de pujar et toca fer-ho a peu!
Una vegada arribem a la carretera es tot quasi planer fins arribar a Vilanova de la Sal, d'aquí ja tenim el primer senderonet que ens fa estar alerta, ja que tot esta gebrat de collons i per fer-ho més emocionant hi ha un fang d'aquell empegalós que ho fa tot una mica més difícil...
Com som gent molt valenta aconseguim arribar a la pista principal sense cap rascada, i d'aqui ja comença l'ascenció fins a l'hermita de Montalegre, aquesta vegada no les tenim totes alhora de veure el sol, ja que la boira esta espessa i molt alta, però a la última pujada abans d'arribar al cim, a davant de la bici ens surt un paio que tambe pedala i va a davant nostre, i a més ens imita els nostres gestos, qui collons es ...
Ah!!! Que es la nostra ombra!! Tans dies sense veure-la ja no ens recordavam d'ella!!

Finalment arribem a l'hermita i allò semblen les rambles! Va parir! Quan era jove i pujava sense esbufegar allà dalt no i trobaves a ningú!

Despres de fer alguna foto i de recuperar l'alé decidim que ja hem de marxar, pugen dos cotxes plens de gent, uns ja estan per allí amb els gossos, ara puja un Trailrunner apunt de morir ofegat camp a traves...



Ens despedim del Sol i començem el descens per la trialera, encara no he fet 3 corbes que ja torna a sortir un Trailrunner pel mig de la trialera, sort que quan senten les pedres repicar s'aparten del camí!
Una trialera que tambe sembla que hi pasa més gent de lo normal, ja que els escalons de pedres abans no eren tant alts!
Despres d'una estona baixant i quan els braços et començen a fer figa tornen a sortir un parell de Trailrunners d'una corba, au bon dia nois! Una estona despres i abans que els braços es transformin en papilla, paro i espero que arribi el Xavi. Tambe vaig probar de grabar la baixada, però encara no tinc el gran angular, així que nomes es veuen pedres... Això si, la baixada dura més de 7 min!
Finalment arriba el Xavi i decidim que escurçem la ruta, fot un fred de collons i no estem gaire motivats per continuar pedalant, així que tirem direcció Vilanova de la sal, direcció a la trialera de la cadireta.

Quan arribem al desvio de la trialera el Xavi diu que ja en té prou i que m'espera al cotxe, jo decideixo d'anar-la a fer, ja que i som s'ha d'aprofitar, així que una vegada allà, modo On a la camara de grabar i fins baix d'un tirada, com podeu imaginar l'asunto de la camara tampoc va funcionar... aquesta vegada va ser culpa de la humitat de la boira que va mullar tot l'objectiu i no es veu res... Quan no es culpa d'una cosa es d'una altra...

Finalment acabo la ruta amb 30 km i uns 1.000 metres de desnivell, no esta malament per lo poc que he fet ultimament en aquest esport!!

Tambe reafirmo la meva teoría que ara esta de moda això del trailrunning, tothom corre per tot arreu, que ja esta bé ja, ara a mi no m'hi veureu, això de correr es molt cansat!
Si la cosa aumenta potser haurem de posar alguna senyal de prioritat de pas a les trialeres, i espero que afavoreixi al sector radical del ciclisme!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada