toca jeure

toca jeure

diumenge, 25 de març del 2012

Ruta primaveral!

Dissabte 24 de març 2012 , 16:30

Aquesta tarde toca una mica d'entreno de btt, que per setmana santa tenim un repte i hem d'estar en forma!!
Amb el magnific dia que fa avui, no es pot desaprofitar!!
Aixi que rigida en mano començo anar cap a la Portella, per despres tirar cap a Almenar i fer una de les pujades més series de la comarca, seguir pels plans de dalt contemplant els sembrats que ja s'estan posant ben verds amb les últimes plujes, arribant prop d'alguaire on hi ha una autovia encara per estrenar, i veient l'intens trànsit d'avions per l'aeroport!
Ara agafem rumbo cap a Rosselló a fer alguna trialera, per veure com es porta la rigida en aquestes condicions. De cap a la ràpida, baixem controlant al primer tram que és més pedregós i despres anem a buscar la millor traçada perque aquestes bicis es mouen com una mala cosa!
Ara toca fer una de les pujades que tambe estan al top ten de pujades més series de la comarca!!
Baixo un altre senderó, i ja marxo cap a Benavent i més tard Corbins.

En total uns 48km fets amb 2h 30min.

Encara s'ha de pedalar més!!!!!!!



Avui estreno això del wikiloc, http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2637102

La "maldita" Isaac-Gabriel !!!

Dissabte 24 de març 2012, 9:00 a.m. La Caixa, Parlem?

Avui si que parlem, però aquesta vegada en serio, avui tenim el repte de fer el second round a una via hi ha una pared que al seu dia ens van tumbar, avui ens hem de treure aquella punxa que ja fa dies que tenim clavada, la via Isaac-Gabriel a la paret de l'ós.

Ens equipem i anem cap al primer llarg, llarg de finura, no pel grau que té sino per lo pulida que esta la roca, d'aquest llarg se n'ocupa l'Enric, problemes de grip al primer pas i despres com una bala fins a la reunió.
L1
R0

El segon llarg hem toca a mi, aixi que fem canvi de cordes i amunt va! Llarg tambe de finura i amb un parell de passos de V+ de pulidessa extrema, avui però anem preparats, tenim entre el nostre material uns estreps, així que com a bon primer de cordada al pas difícil els col·loco els estreps als companys, despres d'una estona més aviat llarga arribo a la reunió.
Despres d'uns problemes tècnics de comunicació, ( tenim altres cordades pròximes i la informació es barreja...) arriben a la reunió i es hora de treure els walkis per no tenir més problemes!
El tercer llarg li toca al Joan, sortida de cop de gas amb bon canto, despres un bon flanqueix, i per amunt amb bon canto, però el Joan decideix que el seu walkie a de probar això de la caiguda lliure i decideix tirar-lo.
Vistes

Tenim la santa sort que cau en una feixa a l'alçada de la segona reunió, així que l'Enric es prepara per fer un rappel d'allò més jabalí per intentar recuperar-lo, sembla que avui es el nostre dia de sort, s'aguantava per dos branquetes petites, sino hagués fet cap a la carretera.
Despres de tenir algun problema tècnic al tercer llarg aconseguim arribar a la reunió, sembla que se'ns acaba la bona sort que teniam de moment...
L3
 
El quart llarg hem torna a tocar a mi, ja que l'Enric ho ha deixat tot al llarg d'abans i no esta en condicions, començem a bon ritme, anem avançant sense problemes, fins que arriba un moment que m'invento una variant a la via, una bavaressa impressionant amb el problema afegit que l'últim seguro no esta a una distancia aconsellable, estic perdut, no tinc ni idea per on passa la via, la por s'apodera de mi, tirar endarrera no es factible, així que tocarà tirar endavant, però ara no es moment de pensar si la pared que hi ha al davant es facil o es dificil, s'ha de sortir d'allí com sigui, ja que una caiguda desde aqui podria ser fatal, ara comença l'escalada psicològica, mirant molt be cada pas que faig, poc a poc, sense pressa, finalment trobo un canto dels que fan historia i SORPRESA!! la reunió esta allí!!!! Mai havia desitjat tant veure un puto ferro col·locat a la roca!!
Ara es moment de comunicar l'error de navegació als companys.
- Nois m'he encigalat per un lloc que no toca, no he llegit be el roadbook!
Desde la reunió de baix ja m'imagino que no fa gaire gràcia!
Començen a pujar i tambe a tastar el pa que donen amb aquesta nova variant...
- Com has pujat per aqui?
- No ho se, el cas es que he pogut pujar!

Finalment arriben a la reunió i ara ja només queda l'ultim llarg, que a priori no té cap complicació, però hem despertat a l'ós de la paret i ens esta fent la via un pèl més complicada...
Cim!!

Comença l'Enric, però a la primera xapa ja té problemes per superar un petit muret, li ha passat factura el tercer llarg i l'excursio que m'he marcat al quart... Ho prova el Joan, i aconsegueix fer el llarg, ara però té problemes per trobar la reunió, finalment la fa en una sabina i aconseguim pujar tots al cim i així completar la via!!!

Ressenya dels escalatroncs!


La Issac-Gabriel, es una via de grau assequible, molt bonica, ben equipada, etc, no tinc cap queixa, però per allí no m'hi tornareu a veure, la primera vegada que hi vam anar no va ser pas un dia dels bonics, i el segon dia problema rere problema, a la tercera vegada hem mata! No hi ha bones vibracions!!!

dilluns, 19 de març del 2012

Btt ermita de Sant Quilez

Diumenge 18 de març 2012, 8:30 Alcampell.
Avui toca ruta en btt, organitzada pel Centre, es veu que hi ha dos punts de sortida, una a Alcampell, pels valents i l'altra a Baells pels no tant valents, a les 9:00 sortim d'Alcampell dos valents amb la bici i amb vehicle d'assistencia, però no un vehicle qualsevol, sino un santanna anibal, que el nom en si ja impresiona!
Despres de 4km de pujada i 3km de baixada arribem a Baells per recollir la resta de participants, en total eram 5 ciclistes i cotxe d'assistencia.
Ara agafem la pista que ens porta a Zurita, saludem les parets d'esportiva i començem l'ascenció cap a l'ermita, al primer tram amb alguna pujada exigent, fins que arribem a un creuament on ja es veu el lloc de destí, a partir d'aquí es un pujar suau, però que sembla que no acabis d'arribar mai!
Finalment arribem a l'ermita a 1.000m d'altitud, ara si que podem gaudir d'unes vistes impresionants del Montsec    , el Pirineu, i la plana de Lleida!!!!
Vistes desde l'ermita

Ara arriba el moment bo de tota la ruta, la trialera que baixa fins al Mas blanc, el primer tram amb molta pedra suelta, tipo tartera, amb alguna corba dificil de traçar, cosa que no et dona gaire confiaça, fins que finalment arribem al segon tram i les pedres desapareixen, ara es moment d'obrir el gas i deixar fluir l'adrenalina!!
Arribant a Baells

Fem un tram de carretera per tornar a entrar amb una altra pista, baixar per un tallafocs, empalmar amb una sendera d'allò més distreta i finalment arribar a Baells, i ara toca pujada de 3km i baixada de 4km, amb un vent lateral que al sortir de les girades has d'anar altanto de tenir els alerons ben col·locats, per tal de fer tot el downforce possible per mantenir les Maxxis enganxades al terra!!



Los jinetes del apocalypsis
Finalment 34km i segons els papers 600 i pico metres de desnivell!!

diumenge, 18 de març del 2012

Via Esther + Joe Bonamassa --> Formiguera wall

Dissabte 17 de març 2012, 9:00 a.m. La vinya.
Avui hem quedat amb l'Enric i el Roger ( comepiedras ) per anar a la formiguera wall a repetir les vies de l'esther i la recent Joe Bonamassa, així que tirem rumbo a St llorenç i en arribar el parquing som els primers en arribar, veus com no cal matinar tant...
L'enric al L1

Agafem la xatarra i començem a fer l'aproximació cap a les vies, arribem i l'Enric esta disposat a fer el primer llarg, com no estem disposats a discutir deixem que s'esbaralli ell amb el IV, arribem a la reunió i diu que ell tambe vol fer el següent llarg, mira que es abuson i aclaparador el tio! però com hem vingut disposats a no discutir el deixem que s'esbaralli amb el 6a+, potser es pensa que com la via es diu Esther a dalt hi ha premi pel primer, pobre....
R1
Via Esther L2
Quan arriba a la meitat del llarg ens deleita amb una postura de descans a una sabina que viu al 5é seguro de la via i finalment s'acollona al seguro num 7 i agafa la cinta, si, si, l'Enric agafa la cinta, es gira endarrera per si algú la vist, i efectivament nosaltres no perdiem detall de tal esdeveniment, fins que ens diu:
- He agafat la cinta!
- Molt bé, es dificil aqui?
- No però soc molt gay i m'he fet caqueta ( Això es el que realment pensa, però no ho diu....)
- Loooooooseeeeeeerrrr!!!!

Quan finalment arriba a la reunió ens o fa saber amb la paraula Lliure!, l'última agafada de cinta li ha passat factura psicològicament parlant i el tio ja no sap el que diu... Sort que l'assegurador Roger que això d'escalar o toca bé, diu que ja deu haver fet reunió, però que aquest llenguatge ell no el coneix.

Així que les dos besties pardes de la reunió quan tenim les cordes tensades començem l'ascensió saludant la sabina del seguro num 5 i passant amb el gas obert pel seguro num 7.
Un llarg d'allò més bonic i amb canto, tot i que avegades s'ha de buscar!

Ara toca rappel per tornar a la reunió num 1 de la via Esther, ja que a la seva esquerra comença la flamant via anomenada Joe Bonamassa.

Aquesta vegada l'Enric diu que hem deixa passar de primer, tot un detall per part seva! Aixi que amunt s'ha dit! Anem xapant els primers seguros sense gaire dificultat, fins que arriba un moment abans de que la paret es posi tiesa que els cantos s'acaben, no problem, seguim buscant i fiinalment els trobem!
Ara la paret es posa tiesa però no hi ha problema tenim uns cantos d'aquells que no cal buscar, que es veuen de lluny, i una vegada els trobes no els vols deixar! Seguim amb aquesta tendència de canto rere canto, però amb el gas obert, no fos cas que la màquina es calés al moment menys inesperat!




Arribo a la reunió i seguidament pujen els altres i arribem a la conclusió que són dos vies de pata negra, així que tornarem, i tant que tornarem!

Ultims retocs a la ferrata de St Llorenç
Cim






























Avui com a premi una cançó d'aquest home anomenat Joe Bonamassa, que té el privilegi de donar nom a una via a la formiguera wall. Mountain time!!!

dimarts, 13 de març del 2012

Una mica de tot!

Dissabte 10 de març de 2012, 15:00 hores, cal Lores.
Avui anem tenim intenció d'anar als sectors d'esportiva de l'ermita de Montalegre. Aixi que Leon offroad afronta l'ascenció amb una estela de pols al seu radere.
Agafem trastes i aproximació d'aquelles que si et despistes fas cap a St Llorenç!
Fem tres vies d'allò més xules i fem malabarismes amb la corda per arribar al terra, aneu amb compte, segons com la corda de 70m no arriba! Però més s'hi va perdre a la guerra!

Rampes divertides ------> V
Via de l'Anna -----------> V+
Monti alegre ------------> 6b
Aixi es fa de nit a Montalegre


Diumenge 11 de març de 2012 10:00 a.m. El ranxo.

Avui toca estrenar la nova adquisició d'ocasió i km 0, una btt rigida per a tragar km sense parar.
Així que ruta d'aquestes sense grans desnivells sortint de Corbins-Portella-Albesa-Menarguens-Torrelameu-Vilanova de la barca-Corbins. Uns 30km i poc més de 150 - 200m de desnivell.
Molt bones sensacions en pla, amb una mitja d'uns 25 - 30 km/h sense apretar-li gens, això si quan agafaes un camí que hi ha tres clots seguits la bici es torna incontrolable! Serà qüestió d'acostumar-se amb aquest desmadre!!



A la tarde anem a escalar al sector de la solana a castillonroy, començem per la dreta de tot, sense apretar gaire, i gaudint de la roca, i per acabar les ultimes llums del dia apretant amb un 6b de segundon...

Ressenya de la noche del loro



Guacimara---------> V+
Guayarmina--------> 6a
Bentejui--------------> 6a+
Cathaysa------------> V+
Transporter --------> 6b

dimarts, 6 de març del 2012

Directa al Cilindre

Dissabte 9:30 a.m. La vinya.
Avui anem cap a St Llorenç a fer la directa al cilindre, una via d'aquelles que s'ha d'apretar, o almenys això diuen...
Quan estem a les proximitats del poble l'Enric fica la banda sonora dels dies de fer història, dels dies que som el que volem ser!! Així que pels altaveus sona la canço del Clint Eastwood, però dintre dels nostres caps s'acumula la força psicològica necessària per quan la força muscular deixés d'existir.

Així que carregades les piles a tope començem a fer el camí d'aproximació, una vegada som al peu de via ens repartim els llargs, així que el primer hem toca a mi, un llarg de 6a de bolos mes o menys bons, però que t'has d'anar col·locant bé per no acabar les piles massa ràpid.

El segon llarg li toca a l'Enric, llarg de 6b de continuitat, de bolo a bolo i tiro porque me toca! Es un valiente!! Però el 6b de bolos passa factura, i es veu que els braços ja no tenen piles... Així que ara toca fer un de xapa a xapa i reposo porque no puedo... Quan arriba a la reunio es el meu torn, i vist com les gasta aquest llarg, haurem d'anar dossificant les forçes...
Anem pujant, col·locant be els peus, per fer el menys de força possible amb els braços, però arriba un moment que tambe es començen a unflar... Ara es el moment de treure la força psicològica i de creure'ns que podem fer un altre pas, d'anar a buscar aquell altre bolo, de contar fins a tres i pujar peus, de triar la bona ruta d'anar per la fisura en bavaresa o anar a buscar un forat a la dreta de la fisura, però els braços són com blocs de ciment, no es moment per pensar si cap a la dreta o cap a l'esquerra..., i finalment toca fer una parada abans d'acabar el llarg per recuperar una mica la força.

Despres de fer una parada llarga per recuperar forçes hem toca un llarg de 6a, amb un començament de bavaresa, despres d'això tambe es un de xapa a xapa i reposo, les piles estan en modo empty!
Arribo a la reunió i sorpresa!! Avui mosquetó cap a casa!! Ja esta be trobar regals d'altres companys!

Finalment quart llarg de tràmit per acabar la via, una via molt guapa, amb un segon llarg espectacular!!

Ara nomes queda el xampú i les patates de rigor despres de fer una via de les bones!!

Ressenya dels escalatroncs!

P.D. Avui no hi ha gaires fotos, ja que ens fem vells i no ens enrecordem d'agafar la càmara!