Via ferrata Cagate Lorito

Dissabte 21 d'abril de 2012 9:00 a.m. El Ranxo.

Despres de dormir unes 5 horetes el cos ja demana acció, així que avui anirem a veure aquesta ferrata nova de St Llorenç, la Cagate Lorito!

Així que deixem el buga al parquing de la Formiguera i per extrany que sembli avui nomes ens cal un dissipador!
Començo l'aproximació que ja he fet més d'una vegada per anar a la Formiguera wall!, ara però hi ha tot de punts taronja i amb un F marcada que ens indica cap a on hem d'anar per fer la ferrata, així que anem seguint els punts com el Hansel i Gretel!

Arribo al peu de ferrata i ja n'hi ha un que esta al primer tram, li pregunto que tal va l'asunto i hem diu que es durilla, no problem, agafem aire i començem!

 

 

 El primer tram comença fort, així que ja ens hem de ficar a per feina, tot i així esta molt ben equipat i no hi ha problemes de no arribar d'una escala a una altra. Arribo a la primera reunio que hi ha per a fer rappel ( 35 metres ), avui com no hi ha corda no hi ha més collons que tirar per amunt!

Seguim per un llarg flanqueix tècnic on s'ha d'anar al Loro! i finalment s'arriba a davall del sostre on hi ha una altra reunió per tots aquells que només veien el que els espera els cauen els collons a terra, i llavors han de fer un rappel de 40 metres per anar-los a recollir!

Tirem per amunt i trobem un barra llarga per si algú encara no esta escalfat pugui fer algunes dominades per enfrontar-se al sostre! Jo decideixo passar de drogues dures i tirar-me directament al sostre, tres, quatre grapes de sostre que donen a una escala penjada amb una campana al fons, es veu que s'havia de tocar la campana, jo no ho vaig fer... Ja tinc excusa per tornar-hi!

Despres del sostre s'arriba a un pont penjat que es creua sense problemes, es fa una mica de descens i s'arriba a un pèndul, que com el seu nom indica s'ha d'agafar una mica d'empenta per passar, jo com no vaig anar a classe aquell dia, no vaig agafar empenta i vaig comprobar com hem quedava a uns dos centimetres de poder agafar la pròxima escala, llavors arriba el moment de concentració extrema entre l'escala que esta a dos centimetres de poder-la agafar i el teu braç, i veus com el braç s'allarga els dos centimetres necessaris per agafar l'escala i sortir del pèndul!

Finalment s'arriba al llibre de registre on tambe ens espera el Lloro de la Cagate Lorito, el guardian de la ferrata! Esperem que cap cabesudo no se l'emporto cap a casa, sino haurem de pendre mesures....

Des d'aqui felicitar al Juan i tota la tropa per aquesta magnifica ferrata, molt bona feina!!



Ressenya extreta de lo gall de ponent!



Via ferrata Regina

Diumenge 15 d'abril de 2012, 8:00 a.m. Parquing Barris Nord.

Avui despres de dormir la friolera quantitat de 4 hores degut a que vaig assistir a la trobada d'escaladors del Montroig, i es veu que l'asunto horaris no o toquen gaire bé... toca anar a fer la ferrata de la Regina, una sortida dels joves del centre, l'allau de participants va ser tant gran, que amb un vehicle de combustio interna en vam tenir prou per encavir els "6 valientes desafiadores de la verticalidad"

Agafem rumbo cap a Oliana, abans però parada de rigor a Ponts, a comprar un croissant d'aquestos per sucar al cafe amb llet...

El temps no acompanya gaire però nomes arribar al parquing de la ferrata sembla que la cosa millora. Aixi que fem el camí d'aproximació amb alguna variant que altra...
Arribem a peu de via i resulta que ja en tenim uns quants que ens apedreguen desde les altures, no problem, casco i un parell de cagons ho solucionen...

Començem l'ascenció i de tant en tant, per donar emoció a l'asunto, trobem algun cable de vida tallat, el pas de gent passa factura i de quina manera....

Fotogay

Anem a bon ritme ja que no tenim cap grup molt nombrós al davant, així que anem fent, passem el pont sense problemes i continuem amunt, de tant en tant per donar emoció trobes algun punt on no hi ha cable de vida, alguna escala tota torçada,... el que deiam que el pas massiu de gent porta aquestos problemes....



Arribem al tram dificil, i ens preguntem si estem preparats.... Com no hem d'estar preparats.... quines preguntes!!!

L'Enric fent el canelo

Un servidor fent el canelo

El Dani fent el canelo

Acabem la ferrata i ara toca fer el llarg descens fins al vehicle propulsat per un motor de combustio interna on a dins havien estat els  " 6 valientes desafiadores de la verticalidad " En començar el descens el grup ja es divideix en grups de 3 valientes cada un, el grup dels masclots i el grup de la princessa i sus guardaespaldas!

Evidentment jo estava al grup dels masclots.... Aixi que despres de fer un adelantament en linia continua i de baixar per la vora d'unes parets impresionants, arribem a un caminet que va baixant suament i que costa més caminar que ficar-te a correr, així que sense dubtar-ho un moment ens començem a embalar fins que acabem baixant al estilo Killian Jornet, els 3 masclots amb el material repicant i esquivant les pedres i rames del camí!!

Finalment l'Enric no aguanta el ritme, però ens monta l'excusa de que li cauen els pantalons... com a bons companys nosaltres seguim per avall a ritme Killian Jornet en versió ferratista... Adelantem a un parell que tambe intentaven baixar a ritme Killian Jornet, però que finalment baixen a ritme Enric Nicuesa.

Arribem al parquing amb l'Aleix i decidim fer una petita migdiada al costat del vehicle propulsat per un motor de combustió interna on a dins havien estat els " 6 valientes desafiadores de la verticalidad" .

Despres de fer-nos una mica més vells arriben el grup de la princesa i sus guardaespaldas, ara es moment d'acomiadar-nos de la ferrata i tornar cap a les nostres contrades amb el vehicle propulsat per un motor de combustió interna on a dins van els " 6 valientes desafiadores de la verticalidad"


Los " 6 valientes desafiadores de la verticalidad" van continuar les seves vides fins que en alguna altra es tornin a retrobar....

Joan Lores va continuar la seva vida, actualment esta resident en un centre degut a la seva addicció a les camamilles.

Nuria Esteve, la princesa de los " 6 valientes desafiadores de la verticalidad" actualment esta corrent per Mart per reclutar nous " valientes "

Aleix Pallarol, va publicar un llibre fent competència al Camasutra, el llibre es deia Postures pel dia a dia, eròtiques i normals.

Dani Aguila, va aconseguir fer la recepta per a fer el pa bimbo sense crosta.

Enric Nicuesa, es va passar a l'altre costat de carrer i va fer amistat amb Marc Cachas, actualment viuen feliços...

Sergi Font i autor d'aquest blog, despres de passar per molts centres per intentar trobar-li el mal, finalment li van tallar els dits de les mans perque no pugués escriure en aquest blog.

GVE 3 etapes en solitari, 1 etapa

Aquesta setmana santa teniam el repte de fer la Gran volta a l'empordà ( GVE ) en btt, al final vaig haver d'anar en solitari degut a problemes de salud de l'altre company, la volta es pot fer en dos o tres etapes segons les ganes de pedalar que es tinguin, però com estem de vacances no cal apretar la màquina, aixi que tenim planejat de fer-la en tres dies.

Etapa 1 L'escala - Sant sadurni de l'heura ( 69 km i 1000m de desnivell )

Despres d'un petit briefing a les oficines d'outdoor empordà i col·locar el gps en marxa, començo l'etapa per dins un bosc de pins, amb un terreny molt sorrenc, on s'havia de buscar la bona traçada per no perdre massa tracció, començo el primer ascens al primer coll d'avui, el coll de les dunes ( 135 m), contemplo les vistes que es tenen desde dalt i sense encantar-me gaire començo el descens per pista ampla en direcció a Torroella de Montgrí, vigilant de no emportar-me dingu pel davant, ja que esta ple de gent, sigui en bici, a peu, corrent o fent el canelo...

Arribo a Torroella de Montgrí i es senten els crits d'uns hooligans de l'equip de futbol local, despres de passar el camp toca anar a buscar la pista que passa per la dreta del riu Ter, una pista ràpida i recta que em durà fins a la Gola del Ter i la platja de la Fonollera, una platja verge amb vistes a les Illes Medes, on aprofito per relaxar-me i fer algunes fotos.

S'ha d'anar caminant, perque et claves a l'arena!

Despres per pista plana entre conreus vaig en direcció a la conquista del Quemany gros ( 224 m), una pujada bastant tècnica on entre les arrels, les pedres i els trams amb sorra fan que la pujada sigui més distreta, arribo a dalt i les vistes amb el mar de fons són d'allò més boniques! Ara toca la baixada, i tal com a sigut la pujada serà el descens, amb pedres i arrels per tot arreu, però no hi ha problema, es busca la traçada més bona i avall!!

Xaboleta que et trobes a mig camí

Ascens al Quemany gros

Quemany gros

Tot seguit arribo a Pals, i em fico per carrerets i carrerons fins a trobar la oficina de turisme de la zona per a que fiquin el primer segell de la ruta, despres de Pals una estona de pista rodadora per recuperar forçes pels últims colls d'avui, el coll de tramuntana ( 282 m) i el coll del puig d'en ribot ( 310m), amb unes rampes curtes però intenses de collons, on les forçes ja començen a fluixejar, ja portem més de 40 km a les cames, aixi que despres de coronar aquests colls arribo al segon punt de control, una màgnifica ermita, la de Sta Maria de la Fitor, on apart de ficar el segell faig parada i fonda, un parell de torrades de pa de pagès i xoriçó per un tubo!!

Sta Maria de fitor

A mig fer la digestió començo el descens cap al Mas calç i St pol, un descens tècnic amb molta pedra per acabar amb una riera per remullar els peus!


Despres per pista més o menys plana i algun tram de carretera arribo a St Sadurni de l'heura on aquesta nit dormiré.
Un total de 69 km i quasi 1000m de desnivell acumulat no està gens malament per ser el primer dia!

Mirant per on he passat i preparar la ruta per demà