toca jeure

toca jeure

dimarts, 9 d’octubre del 2012

Cami dels alamalivons

Diumenge 7 d'octubre de 2012; 8.00 a.m. La vinya

Despres de la ressaca post-cassoles avui toca anar a cremar una mica de calories, així que anem direcció Solsona per anar a fer la via del cami dels alamalibons.

Agafem la carretera que va a Coll de jou i quan arriba el moment parem i ens equipem amb el material, ara toca fer l'aproximació cap a tal via, normalment les aproximacions pugen, aquesta baixa....

Al cap d'una estona de fer el jabalí, finalment arribem al peu de via.

Primer llarg una mica trencat de III i IV grau, vigileu amb les pedres!!













Despres hi ha un marcat flanqueix cap a l'esquerra, fins arriba a una paret de III grau.

Quan acabem el segon llarg toca fer una caminada fins a l'inici del tercer llarg, primer es camina i finalment es fa una grimpada.

Fem el tercer llarg de IV grau, un llarg disfruton i molt xulo, despres ja nomes ens quedarà l'últim llarguet de V.

Arribem al cim de la via despres de 150 metres! Ara només ens queda pujar cap al parquing on hem deixat el cotxe ( 5 min ) i com normalment totes les tornades baixen, aquesta puja!!








Ressenya extreta dels escalatroncs!

divendres, 5 d’octubre del 2012

Ordesa pur btt

Diumenge 30 de setembre de 2012; 6:45 a.m. El ranxo!

Avui toca fer ruta bttera, però d'aquelles bones, d'aquelles que recordes pels seus paisatges... Així que avui toca btt en estado puro!

Sortida del C.E.L. cap als miradors d'Ordesa!

Despres d'una estona llarga de cotxe finalment arribem al petit poble de Nerín, aparquem el vehicle motoritzat i agafem el vehicle propulsat per energia muscular!

Agafem una pista en molt bon estat que va pujant sense rampes considerables, però que no dona tregua, sempre puja, sense cap tipo de pla per poder descansar, són 12 km que ens hem de pendre amb calma.

Una vegada arribem al creuament que va al refugi de Goriz es molt recomanble pujar al mirador!!
Les vistes són espectaculars, no hi ha paraules per descriure-les!


Seguim per la pista i anem visitant miradors, estem pedalant a més de 2.000 metres d'alçada, qualsevol lloc on miris es espectacular!!

Una vegada vist l'asunto començem el descens per la pista que hem pujat, ara be lo bo de la ruta, baixada!!!

Començem per la pista que hem pujat, com esta en bon estat i es ampla la sensació de velocitat es poca, però una vegada mirés el comptaquilometres veus que vas a més de 40km/h i que la pròxima corba potser no la faràs, així que ens pleguem com els de moto gp i agafem tot l'ample de la pista!!

Esquivem alguna vaca i algun corder que volta pel mig del camí i tornem a apretar!! Ara be una recta, gaaaaaass!!!
Fins que al mig del camí et trobes la cinta d'un bailet elèctric, clavada de frens al estilo F1, frens al roig viu, rodes derrapant, apretes el cul.... ai, ai, ai, tanques els ulls.... la col·lisio es inminent... sents com la cinta del bailet ja toca la bici, la cinta s'estira....la volada pot ser considerable.... i finalment sota tot pronòstic, la cinta del bailet es desenganxa i surts victoriós de tal escena un tal cinematogràfica!!

Ara agafo el creuament d'una trialera, faig una finta amb una vaca, ella s'emprenya, jo també ho hauria fet... i comença el descens per dir-ho d'alguna manera... el primer tram esta molt malament degut a les últimes pluges, així que toca caminar...

Despres hi ha un tram que no hi ha collons a pujar damunt de la bici, girades on la bici no gira, escales de pedres on la feina es baixar-hi a peu, trams estrets que un caminador a de passar de costat, etc... Així que contiunem el nostre tour de senderista!

Finalment desemboca amb una mena de barranc, on aqui si que es pot pujar a la bici, però no pas per disfrutar sino per controlar no caure, perque sino arribaras tu primer que la bici....

Quan ja s'acaba tal historia, desemboca amb un camí aprop de Fanlo, on seguidament agafem la carretera que ens durà fins a Nerín, el final de la ruta.

En total surten uns 35 km i uns 1300 de desnivell.

Això del GPS encara no ho toco massa bé però a qui teniu el track... s'ha pujat en sentit invers, encara nose perque....


http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3433831

Les fotos no són meves, aquell dia no tenia la càmera!! Gracies per les fotos!!

dilluns, 1 d’octubre del 2012

Turbón 2.492 metres

Diumenge 23 de setembre de 2012; 8:00 a.m. Lleida city

Avui anem a pujar al Turbó, ja fa temps que li tenia ganes, no m'acostumo a obsessionar amb les coses però aquesta montanya fa temps que hem cridava, això de veure-la cada dia desde casa, quan el dia es clar, fa que poc a poc sentis com et va cridant a que la pugis...


Així que finalment vaig trobar la companya addient per pujar tal pic, la Nuria.


Despres de fer alguna que altra gimcama per les carreteres aragoneses finalment aconseguim arribar al poble de la Villas del Turbón allà a les 10 del matí. Ens equipem i començem a caminar, primer per una pista en molt bon estat i fins que més tard agafem un senderó que va pujant, hi ha moments que passem per una mena de prats molt bonics, plens de zafrà bord i amb sorpreses en forma de caca de vaca, lo que vindria a ser un " campo minado"

Anem pujant a molt bon ritme, la Nuria es corredora, però jo no, així que avui tocarà anar caminant!
Finalment deixem el bosc enrere i començem una pujada que es fa d'alló més costa amunt, unes rampes considerables, però no hi ha problema, les nostres cames estan curtides!

Més tard arribem a una mena de canal que hem de superar trepant una mica, sense cap dificultat, continuem pujant i arribem a  una mena de falç plà que ens durà fins a la falda del turbonet, on despres ja només ens queda la última pujada abans de coronar el cim del turbó 2.492 metres.

Allí dinem, fa un dia espectacular i les vistes són increibles, ens estem més d'una hora al cim, estem els dos sols, un grup que haviam agafat pujant ja ha començat el descens, el silenci es inmens només estorbat pel pas d'algún voltor arrans de cim.
Fotem una pinta de guiris impressioant!
Ens a costat 3 hores la pujada, i ara toca la baixada, anem baixant a bon ritme i de tant en tant anem comprovant l'adherència de les nostres sabatilles, tot esta O.K.



Baixem caminant però a molt bon ritme, atrapem al grup que hem trobat al cim i els adelantem.

Arribem al cotxe despres de 2 hores d'haver sortit del cim, ara només ens queda la cerveseta i les patatetes per acabar la magnifiíca jornada que hem passat