toca jeure

toca jeure

dilluns, 30 de maig del 2011

climbing weekend

Aquest cap de setmana a sigut completament d'escalada, ja feia dies que no feiam res de bo en aquest mon!

Comencem el dissabte amb el pare dels comepiedras voladores! i ens dirigim a fer una via anomenada Cataluna o algo per l'estil a Camarasa, una via d'uns 100 o 110 metres amb un passet de 6a.
Carreguem les piles al bar de Sant Llorenç i deseguida ens posem rumb cap a Camarasa, arribem al parquing, ens equipem i anem a buscar el camí, si es pot dir camí que ens portarà al peu de via, si tambe es pot dir peu de via... Llastima d'haver-nos deixat el maxete perquè el camí està ple d'histories i el peu de via, no es ven be el que us espereu, sino que es un mar de vegetació!
Em calço els peus de gat i el primer llarg em toca fer-lo a mi, nomes començar ja suo amb el passet de V+ que hi ha, finalment aconsegueixo sortir i arribar a la reunió, on aquí despres d'assegurar al company, farem el canvi de papers, i ara serà el Roger el qui farà de primer al segon llarg, aquí al final del segon llarg es on trobem el passet de 6a ( on no cal dir que em vaig agafar a tot el que vaig poder... ) Arribem a la reunió, fem el 3er llarg de V i el 4rt llarg de III i sortim al cim de la via!!
Ara toca treure'ns la terra dels peus de gat i plegar les cordes, fem la foto de rigor i cap avall que fa baixada!!
Arribem al cotxe, carreguem tot el material i cap al bar de Sant Llorenç a remullar l'ascenció!!


Dissabte a la tarde toca sortida de joves, i aquesta vegada toca sortida d'escalada esportiva a Cubells, així que després de carregar hidrats de carboni toca anar a fer esportiva!
Vam fer un parell de vies de V, un 6a ( on jo li dono un V+ a molt estirar ) i un 6a+, i no gran cosa més ja que a la nit haviam d'estar a Wembley!!!









Diumenge comença una mica massa aviat per part meva, despres de dormir unes 4 horetes, ens dirigim a fer una via a Alòs de Balaguer, la Olga Frontera, 230 metres de V+.
En un plis plas el freelander de l'Enric arriba al parquing, ens equipem, ens carreguem les cordes i despres d'una estona de navegació aconseguim arribar al peu de via.
L'Enric es calça els peus de gat i comença a fer el primer llarg de IV+, arribem a la reunió i ens anem turnant els llargs, així que el pròxim em toca a mi, llarg de 50 metres de IV, IV+ amb un únic parabolt, perque en vols més???
3er llarg de V, on aqui la via ja es fica més vertical i passa per una paret molt guapa,
 fem reunió enmig d'aquesta paret i comencem el 4rt llarg, on al final d'aquest trobem el passet de V+, molt ben assegurat, on els meus peus decideixen no agafar-se a la paret, així que despres de lluitar-hi força aconsegueixo arribar a la reunió!


Acabem per fer el 5é i 6é llarg i finalment acabem la via!!! Ara toca fer un rappel d'uns 40 metres on ens deixarà enmig d'una tartera on el descens es fa força feixuc, fins que al cap d'una estona arribem al camí on haviam deixat el cotxe


Arribem al cotxe deshidratats del tot, no haviam agafat l'aigua, i a la via i toca un sol de collons!!! Despres de esgotar l'aigua de tot el terme finalment ja tornem a ser persones!!
Una via molt xula amb un paisatge espectacular!!!

dimecres, 25 de maig del 2011

Més orientació

Aquest diumenge teniam cita d'orientació al poble d'Artesa de Lleida, així que agafem el cotxe i en un moment som allí, som els primers d'arribar, així que ens toca anar al bar a fer una mica de temps.
Quan tornem ja hi ha una mica més d'ambientillo, gent molt bona, i domingueros com jo!
Ens fan una petita explicació i deseguida ens donen els mapes, comecem i la sortida es fa conjunta, així que marica l'últim, no importa l'ordre de les balisses, així que cadascú tria la seva ruta, anem trobant les primeres bastant ràpid, fins que en una, patapam! pinxasso del Xavi, l'arreglem més ràpid que els mecànics de Ferrari i a tornar-hi, aquí ja hi ha una balissa que ens toca els collonets! ,sempre en hi ha alguna d'aquestes, després amb un creuament de camins fem la tàctica del proba-error, així que ens equivoquem bastant de camí, sort que no som els únics.
Tornem a agafar el bon rumb i les anem trobant, els km's van sumant i les meves cames van patint més de lo normal, tornem a trobar una balissa d'aquelles toca-collons, així que ens toca fer una mica de navegació camp a traves i bicicleta al coll, finalment la trobem i les meves cames diuen que per avui ja n'hi ha prou, així que deixo el Xavi que continuï sol i jo vaig fent cap a l'arribada, vaig sellant les balisses que em trobo de camí i arribo al voltant de la 1 post merdian, teniam 3h i mitja per fer totes les balisses, i jo l'he fet aproximadament amb 3 hores però me n'ha quedat 4 per sellar !!
Carrego la bici al cotxe i arriba el Xavi, es veu que s'ha perdut i també a decidit plegar, vaya equipo...
Al final em van sortir uns 37 km amb terreny bastant pla i molta pista, així que el total de la ruta debia sortir uns 45-50 km, perfecte per les meves high roller rodadores a collons!!
Encara no hi ha les classificacions però amb lo nivell que hi havia no crec que haguem fet res de bo!



Avere la pròxima com va!!!

dimarts, 17 de maig del 2011

L'agulla del bisbe de Sta Linya

Aquest diumenge tocava sortida de la SEAM, teniam el punt de mira a l'agulla del bisbe de Sta Linya, aixi que ben aviat al matí enfoquem direcció Sta Linya, paradeta a boxes, per ficar gasolina al nostres cossos atlètics, i en un plis plas ja teniem les motxilles carregades a les nostres esquenes direcció a l'agulla.
A mig camí toca fer un rappel per una via ferrata, collons això ja es tenir nivell!! I com no podia ser de cap altra manera després d'una estona per la vora de la via, toca fer una mica el jabalí i ens endinsem dins el bosc sense camí marcat, fiquem el mode Rambo on!! després d'unes esgarrinxades ( perque sinó a casa no s'ho creuen que anem a la muntanya...) sortim al peu de la magnífica agulla.
Ens equipem amb tota la ferralla i amunt!  Arribem a la primera reunió i tornem a estar tots junts, si si, 8 persones en una reunió, que passa? no ho heu vist mai? Això es que encara no sou prou bons...
Després de fer un sorteig per avere qui pujava de primer ( va ser fàcil de fer...) i es que es veu que en lliure marcava 6b, que no es poca cosa...
Total que al cap de 4 esbufecs el primer de cordada arriba a la segona reunió, després es el torn del sherpa Joan amb 25.000 pedalets per fer més facil l'ascenció, i tot seguit es el meu torn, amb una corda al coll i una altra sortint del radere, quin gran invent això dels pedalets!! va parir!!
Al cap d'algun esbufec que altre arribem els 2 sherpes i el primer de cordada a la reunió, i ara bé lo bo, uns pujaran fins al cim, i jo asseguraré a la gent que puja de la primera reunió, això és un equipo!!
Montem rappel i de la segona reunió anem a petar al peu de la via, així que igual que si fos port aventura, tothom va poder gaudir de pujar al cim i baixar pel magnífic rappel, on han sortit unes fotos de collons!!



dilluns, 9 de maig del 2011

Dulce introducción al caos

Aquest cap de setmana no he fet res d'esport, de tan en tan ja convé no fer res...
Molts projectes amb molta possibilitat de cagar-la, així que pot ser un caos total, de moment dulce introducción al caos, si es dulce tot això que mos trobarem!



dimecres, 4 de maig del 2011

Tuc de Mulleres

Diumenge dia 1 de maig, dia del treballador, la secció de joves del cel, com son gent molt treballadora, vam fer la segona sortida desde la´nova creació de la secció, aquesta vegada tocava l'ascenció al pic del Mulleres ( 3010m).
Aquesta colla em van fer aixecar tan haviat que els carrers no eren ni a lloc!
Sortim de les 6 del matí del parquing del barris nord direcció la boca sud del túnel de Vielha, allí ens trobem amb dos membres més que no van voler matinar tant i es van quedar a dormir per aquestos mons de deu!
Carreguem les motxilles amb grampons, piolets, polaines, jaquetes, xubasqueros, menjar, aigua... i a caminar s'ha dit!
Al cap d'una estona de pujada arribem a l'altura del refugi on decidim fer una mossada i explicar 4 coses basiques de l'asunto del piolet! A partir d'aqui per amunt ja es tot ple de neu, anem obrint traça, avegades ens enfonsem fins els genolls, altres fins a la joia de la corona del sector masculí.
Més tard ens envolta una boira típica de la zona de Lleida i no veiem més enllà d'un pam del nostre nas, així que decidim deixar el pic per un altre dia, quina gràcia té arribar a dalt i no veure el paisatge??
Tornem a arribar al refugi i aquí alguns opten per seguir baixant fins als cotxes  i altres, com ara un servidor, opten per baixar el pes de la motxilla i ficar-lo a la panxa, així que dinem i després ja baixarem!
Anem baixant xino-xano, cadascú al seu ritme, ara es fica a ploure, ara ja no, ara i torna....
Quan ja casi o tenia coll avall decideixo perdre'm per l'ultim bosc abans d'arribar al cotxe, necessitava una mica d'acció, atravesso rius, em rasco amb les rames, espanto cérvols, la meva cama es submergeix amb una torbera fins al genoll, collons que costa de sortir d'allí dins!!
Finalment quan ja en tinc prou, torno a agafar el camí bo i ens reunim tots al parquing, fem la xerradeta i cap a Lleida falte gent!!




Dimarts a les 17h ens van entrevistar sobre la secció de joves del centre al programa Àtic de la Manyana TV
Quina feinada porta això de la secció dels joves!!