Tornem a la càrrega!!, primera escalada de l'any, i aquesta vegada toca anar cap al maravellós indret de
Rúbies.
Mentres fem l'aproximació cap a Rúbies fa un vent bastant considerable i mirant la temperatura exterior 2ºC, fa bastanta pinta que avui no farem res de bo... De totes maneres decidim arribar a la plaça del poble de Rúbies, veure com esta l'ambient, saludar les pubilles del poble i si fa molt fred, ja tornarem un altre dia!!
Arribem a la plaça i sembla que no bufa gaire el vent i la temperatura a pujat fins a uns màgnifics 5ºC!! Entrem a les dures negociacions de si anem o no anem a escalar, mentrestant al Roger se li a acudit deixar-se l'arnés a casa, més motius encara per deixar-ho correr... Però com aquí les coses normals no es porten, decidim tirar per amunt i ja veurem que passa!
Arribem al peu de via del forat de la pera i decidim de tirar per amunt, més s'hi va perdre a la guerra!!
Per decisió unanime o quasi dictatorial decidim que el primer llarg el faci el Roger, que a nosaltres les festes nadalenques ens han passat factura...
Primer llarg de V+ que amb els turrons de Nadal fa que sigui més exigent....
El segon llarg i per decisió unanime i dictatorial tambe el farà el Roger, si ja hem trobo més bé al acabar el segon llarg el tercer m'ofereixo a fer-lo jo.
Segon llarg de 6a on hi ha un passet de finura al mig, pujar peus i caçar canto salvador, la resta es deixa fer prou bé.
Tercer llarg, com m'he acostumat a això d'anar de segon, i l'Enric tampoc té ganes de passar de primer, per descartament li torna a tocar al Roger!
Llarg de 6a amb algun pas exigent, però que hem surt sense patir-hi gaire, en canvi a l'Enric se li atraganta bastant.
Quart llarg, aquest ja el faré jo, perque m'estant apunt de tallar les cordes perque no en faig cap de primer...
Llarg de V+ amb bona pressa i sense problemes, tret de quan estas apunt d'arribar a la reunió que hi ha una serie de desploms que no et deixen veure els pròxims seguros, i la reunió fins que no la tens al nas no ets capaç de veure-la!
Cinque llarg, aquest tambe el faig jo, llarg de tràmit de V per sortir al cim.
Una via prou bonica, però on convé portar algun trastet per assegurar, jo no en vaig ficar cap, si tens companys que passin de primer que els fiquin ells, jo ja els treuré!!!
Dissabte 24 de novembre de 2012 ; 9:00 a.m. La Caixa, t'estafem?
Avui toca anar cap al Montroig a fer el diedre blanqueta, així que enfilem direcció ermita de Montalegre a tocar la roca roija!!
Agafem els trastos per a tal escalada i ens sentim observats per caçadors desde tots els llocs elevats al voltant del Coll de porta, avui som una presa fàcil!
Fem un amago d'inici de la via i finalment trobem el peu de via, fem dos cordades, cordada num 1 formada per l'Enric i un servidor i cordada num 2 formada pels amics del frisbi, els amics del platillos volantes, els amics del cop de canell....
Primer llarg de IV ,IV+, reunió molt còmoda per començar el segon llarg de IV amb un parell de passos de V on convé assegurar el llarg, ja que hi ha algun moment que allunya l'asunto.
Tercer llarg de V amb un pas psicològic de V+, on cal dominar bé la tècnica del diedre sino vols cremar-te els braços!
A0 en tota regla del Joan
Quart llarg de V amb passos de V+ per un diedre perfecte on vaig fer ús dels trastets anomenats friends per assegurar millor el llarg.
Ressenya dels escalatroncs!
Foto finish!
Sortir al costat del cim de la punta alta sempre té un punt a favor!
Avui comença el que he batejat com la primera edició del Wild Sports Adventure Weekend, el nom en si ja impresiona!
Carreguem la furgo a tope amb material d'escalada, material de bici, les bicis, roba de recanvi i els dos intrèpids aventurers.
Donem vida al motor Renault de 4 cilindres alimentats per l'estimada gasolina, i per les ones de radiofreqüència sona la cançó de Eye of the tiger. Casualitat o es que el dia promet? potser la segona opció es la bona!
Arribem al parquing de les bagasses, però avui no escalem, avui toca ruta btt, ruta de les bones, terreny humit, altes probabilitats de pluja i altes dosis d'adrenalina esperant a les trialeres!
Ens embotim als mallots corresponents, fiquem amb òrbita el GPS i gaaasss!!!
Anem vorejant el pantano de Terradets i el company comepiedras ja localitza una fisura per una futura via d'escalada, si es que sempre s'ha d'estar alerta!!
Començem la pista i com no podia ser d'altra manera ja tenim el efecto barro a les nostres bicicletes i als nostres mallots, aixo fa de pro!!
Continuem pujant i això sembla l'autovia del bolet, cotxes i cotxes aparcats a tot arreu, fins que un tram de fang enganxós al mig del camí fa criva als cotxes menys preparats. Nosaltres perdem una mica de grip a les rodes del darrera, però les ajudes dels neurotransmissors activen l'energia muscular suficient per poder sortir d'aquesta trampa! Ara ja no som ciclistes, ara ens transformem en hombre de barro 1, hombre de barro 2.
Hombre de barro 1- Que tal com ho tenim això?
Hombre de barro 2- No hem puc calçar les cales, aquest fang es ficar per tot arreu!!
Deixem el fang enrere per continuar pujant, ( perque de moment nomes fem que pujar!!) ara ja per una pista amb menys fang i més pedra. A les 2 hores i pico de pedaleig fem una parada tècnica per dopar-nos i continuar pujant!!
Moment abans del dopatge
Quan ja quasi arribem al final de la pujada, decidim fer una mossada, i finalment despres de 24 km s'acaba la puta pujada!
Despres del dopatge
Passem per damunt del Mirapallars ( 1667 m) i continuem bttcrestejant fins arribar al inici de la trialera, despres de tanta pujada ja tocava fer alguna baixadeta! Aixi que ja nomes queda donar gas a l'asunto i disfrutar!!
Amb un plis plas ens fiquem a la pista de Rúbies, tota baixada s'acaba massa aviat!
Anem direcció a la boca del llop
Ara prenem direcció al poble abandonat de Rúbies, per agafar l'última trialera de la ruta, una trialera que ens portarà fins al parquing de bagasses, veient el desnivell que hi ha la cosa promet!
Com tot bon GPS quan arriba el moment clau de la ruta t'indica cap a on has de tirar, però avui no tindrem aquesta sort, ja que la bateria esta en momento critico i decideix abandonar-nos al moment que més el necessitem. Que no cunda el pànico! Sort que el dia abans m'havia estudiat una mica per on anava la ruta! Així que ara sense ajudes externes trobem l'entrada de la trialera, un començament jabalí, jabalí on hem de ficar el peu a terra, per despres arreglar-se l'asunto i obrir gas per xalar de valent, corbes tancades, pedres cabrones, arrels... Tenim tota la salsa perque sigui una trialera 10. Llastima que esta bastant bruta i totes les rames tenen ganes que canviem la nostra trajectoria, però això s'arregla amb més velocitat, així que apart de baixar tambe fem esporga.
Finalment arribem al parquing de bagasses amb una rialla d'orella a orella!!
Ara només queda celebrar-ho amb uns xampus i unes braves al bareto de Cellers.
Per acabar la tarde ens dirigim al centre neuràlgic del Wild Sports Adventure Weekend, aquesta vegada li a tocat a la bonica població de Sta Maria de Meià. Ens trobem amb el que serà el pròxim alcalde de la població i anem en busca i captura del sopar de germanor que es durà a terme més tard, i per acabar de fer gana anem a fer uns pegues al roco de Vilanova!!
Esperant l'arribada del quart component de l'expedició, que es veu esta fent ruta turística per la Noguera, nosaltres decidim començar a sopar sense ell, perque el companyerisme a d'anar per davant de tot.
Entre uns beuratges amb alta graduació alcoholica fem una mica de breefing pel dia de demà, una vegada estem tots d'acord, bona nit caragols!
Diumenge 11 de novembre de 2012; 8:00 a.m. Sta Maria de Meià
Haviam quedat de despertar-nos a les 8:30 ja que ahir el breefing es va allargar, però el mobil de prèstec que tinc, decideix que a les 8:00 ja es hora d'axecar-se.
La sorpresa es que a l'obrir la finestra hi ha una boira de dos parells de collons, mentrestant decidim esmorzar amb una mica de Red Hot Chilli Peppers per animar l'ambient!
Agafem tots els trastes d'escalada i els embotim al magnífic Susuki Santana, 4 escaladors amb les seves respectives motxilles i per amunt direcció a buscar el sol de Rúbies. Mentrestant la boira pixanera embruta el vidre del Four Wheel Drive i com no dispossem de llimpiapalabrises hem de fer-ho de manera manual, sort que tenim un bon xofer que si no hi ha camí se l'inventa, es lo que té disposar d'un vehicle de 40 cv i 25 anys de Rock'n Roll, que tota pista que hi ha al davant es pot pujar, o almenys s'intenta!!
Llimpies manuals!
Segurament que un assecador del Sr Llongueres té més cavalls que el motor de la béstia japonesa, però us asseguro que és molt més divertit!!
Arribem a Rúbies i la boira encara es més espessa, despres de fer una mica de ruta turísitica pel poble abandonat decidim anar a probar sort a un altre costat.
La bèstia
Continuem fent safari 4x4 i anem parlant de possibles vies d'escalada, es lo que té pensar sempre amb escalar!!
Mirem la zona de Vilanova i esta tot xop, així que decidim anar a probar sort amb el bolet, quan el cervell repica amb el crani amb prouta força decidim parar la bèstia japonesa i anar en busca i captura del rovelló.
Despres d'agafar algun que altre rovelló decidim omplir el nostre dipòsit prop de la font blanca.
Fem una visita a la paret de les cabres i acabem la tarde foten-li uns pegues al roco de Vilanova i fent unes cervesetes al Bar del Cirera.
I aixi acaba la primera edició del Wild Sports Adventure Weekend!
