Dissabte 24 de novembre de 2012 ; 9:00 a.m. La Caixa, t'estafem?
Avui toca anar cap al Montroig a fer el diedre blanqueta, així que enfilem direcció ermita de Montalegre a tocar la roca roija!!
Agafem els trastos per a tal escalada i ens sentim observats per caçadors desde tots els llocs elevats al voltant del Coll de porta, avui som una presa fàcil!
Fem un amago d'inici de la via i finalment trobem el peu de via, fem dos cordades, cordada num 1 formada per l'Enric i un servidor i cordada num 2 formada pels amics del frisbi, els amics del platillos volantes, els amics del cop de canell....
Primer llarg de IV ,IV+, reunió molt còmoda per començar el segon llarg de IV amb un parell de passos de V on convé assegurar el llarg, ja que hi ha algun moment que allunya l'asunto.
Tercer llarg de V amb un pas psicològic de V+, on cal dominar bé la tècnica del diedre sino vols cremar-te els braços!
A0 en tota regla del Joan
Quart llarg de V amb passos de V+ per un diedre perfecte on vaig fer ús dels trastets anomenats friends per assegurar millor el llarg.
Ressenya dels escalatroncs!
Foto finish!
Sortir al costat del cim de la punta alta sempre té un punt a favor!
Avui comença el que he batejat com la primera edició del Wild Sports Adventure Weekend, el nom en si ja impresiona!
Carreguem la furgo a tope amb material d'escalada, material de bici, les bicis, roba de recanvi i els dos intrèpids aventurers.
Donem vida al motor Renault de 4 cilindres alimentats per l'estimada gasolina, i per les ones de radiofreqüència sona la cançó de Eye of the tiger. Casualitat o es que el dia promet? potser la segona opció es la bona!
Arribem al parquing de les bagasses, però avui no escalem, avui toca ruta btt, ruta de les bones, terreny humit, altes probabilitats de pluja i altes dosis d'adrenalina esperant a les trialeres!
Ens embotim als mallots corresponents, fiquem amb òrbita el GPS i gaaasss!!!
Anem vorejant el pantano de Terradets i el company comepiedras ja localitza una fisura per una futura via d'escalada, si es que sempre s'ha d'estar alerta!!
Començem la pista i com no podia ser d'altra manera ja tenim el efecto barro a les nostres bicicletes i als nostres mallots, aixo fa de pro!!
Continuem pujant i això sembla l'autovia del bolet, cotxes i cotxes aparcats a tot arreu, fins que un tram de fang enganxós al mig del camí fa criva als cotxes menys preparats. Nosaltres perdem una mica de grip a les rodes del darrera, però les ajudes dels neurotransmissors activen l'energia muscular suficient per poder sortir d'aquesta trampa! Ara ja no som ciclistes, ara ens transformem en hombre de barro 1, hombre de barro 2.
Hombre de barro 1- Que tal com ho tenim això?
Hombre de barro 2- No hem puc calçar les cales, aquest fang es ficar per tot arreu!!
Deixem el fang enrere per continuar pujant, ( perque de moment nomes fem que pujar!!) ara ja per una pista amb menys fang i més pedra. A les 2 hores i pico de pedaleig fem una parada tècnica per dopar-nos i continuar pujant!!
Moment abans del dopatge
Quan ja quasi arribem al final de la pujada, decidim fer una mossada, i finalment despres de 24 km s'acaba la puta pujada!
Despres del dopatge
Passem per damunt del Mirapallars ( 1667 m) i continuem bttcrestejant fins arribar al inici de la trialera, despres de tanta pujada ja tocava fer alguna baixadeta! Aixi que ja nomes queda donar gas a l'asunto i disfrutar!!
Amb un plis plas ens fiquem a la pista de Rúbies, tota baixada s'acaba massa aviat!
Anem direcció a la boca del llop
Ara prenem direcció al poble abandonat de Rúbies, per agafar l'última trialera de la ruta, una trialera que ens portarà fins al parquing de bagasses, veient el desnivell que hi ha la cosa promet!
Com tot bon GPS quan arriba el moment clau de la ruta t'indica cap a on has de tirar, però avui no tindrem aquesta sort, ja que la bateria esta en momento critico i decideix abandonar-nos al moment que més el necessitem. Que no cunda el pànico! Sort que el dia abans m'havia estudiat una mica per on anava la ruta! Així que ara sense ajudes externes trobem l'entrada de la trialera, un començament jabalí, jabalí on hem de ficar el peu a terra, per despres arreglar-se l'asunto i obrir gas per xalar de valent, corbes tancades, pedres cabrones, arrels... Tenim tota la salsa perque sigui una trialera 10. Llastima que esta bastant bruta i totes les rames tenen ganes que canviem la nostra trajectoria, però això s'arregla amb més velocitat, així que apart de baixar tambe fem esporga.
Finalment arribem al parquing de bagasses amb una rialla d'orella a orella!!
Ara només queda celebrar-ho amb uns xampus i unes braves al bareto de Cellers.
Per acabar la tarde ens dirigim al centre neuràlgic del Wild Sports Adventure Weekend, aquesta vegada li a tocat a la bonica població de Sta Maria de Meià. Ens trobem amb el que serà el pròxim alcalde de la població i anem en busca i captura del sopar de germanor que es durà a terme més tard, i per acabar de fer gana anem a fer uns pegues al roco de Vilanova!!
Esperant l'arribada del quart component de l'expedició, que es veu esta fent ruta turística per la Noguera, nosaltres decidim començar a sopar sense ell, perque el companyerisme a d'anar per davant de tot.
Entre uns beuratges amb alta graduació alcoholica fem una mica de breefing pel dia de demà, una vegada estem tots d'acord, bona nit caragols!
Diumenge 11 de novembre de 2012; 8:00 a.m. Sta Maria de Meià
Haviam quedat de despertar-nos a les 8:30 ja que ahir el breefing es va allargar, però el mobil de prèstec que tinc, decideix que a les 8:00 ja es hora d'axecar-se.
La sorpresa es que a l'obrir la finestra hi ha una boira de dos parells de collons, mentrestant decidim esmorzar amb una mica de Red Hot Chilli Peppers per animar l'ambient!
Agafem tots els trastes d'escalada i els embotim al magnífic Susuki Santana, 4 escaladors amb les seves respectives motxilles i per amunt direcció a buscar el sol de Rúbies. Mentrestant la boira pixanera embruta el vidre del Four Wheel Drive i com no dispossem de llimpiapalabrises hem de fer-ho de manera manual, sort que tenim un bon xofer que si no hi ha camí se l'inventa, es lo que té disposar d'un vehicle de 40 cv i 25 anys de Rock'n Roll, que tota pista que hi ha al davant es pot pujar, o almenys s'intenta!!
Llimpies manuals!
Segurament que un assecador del Sr Llongueres té més cavalls que el motor de la béstia japonesa, però us asseguro que és molt més divertit!!
Arribem a Rúbies i la boira encara es més espessa, despres de fer una mica de ruta turísitica pel poble abandonat decidim anar a probar sort a un altre costat.
La bèstia
Continuem fent safari 4x4 i anem parlant de possibles vies d'escalada, es lo que té pensar sempre amb escalar!!
Mirem la zona de Vilanova i esta tot xop, així que decidim anar a probar sort amb el bolet, quan el cervell repica amb el crani amb prouta força decidim parar la bèstia japonesa i anar en busca i captura del rovelló.
Despres d'agafar algun que altre rovelló decidim omplir el nostre dipòsit prop de la font blanca.
Fem una visita a la paret de les cabres i acabem la tarde foten-li uns pegues al roco de Vilanova i fent unes cervesetes al Bar del Cirera.
I aixi acaba la primera edició del Wild Sports Adventure Weekend!
Avui haviam quedat per anar a escalar al Montroig, però treien el cap per la finestra resulta que plou... Sonen els mobils i quedem per no anar-hi... Un altre dia serà!!
Necessitava un plan B, i el meu cap va dir: Bad day for climb...Good day for mtb!!
Doncs perque no? Així que m'equipo per les inclemències meteorològiques i avall!!!
Quan tot anava de collons de mico, una pluja fina que no emprenyava, el terreny perfecte, sense gaire fang i apunt de començar una trialera, pels altaveus començen a sonar els acords de Shook me all night long, ara si que si!!
Començo el descens i al cap de 10 segons la roda del davant fa l'imbècil i es torna incontrolable fins que finalment tasto el terra fangós, m'aixeco i hem pregunto com collons m'ho he fet per caure aqui!! La solució es que porto la roda del davant pinxada, ah amigo!! Doncs res a canviar-la, sempre i quan en portis una de recanvi, maleïda llei de murfy!!!
A partir d'ara comença l'aventura, vaig a buscar el camí per tornar cap a casa, com veig que caminant arribaré la setmana següent decideixo tirar amb la llanta a terra, he de parar un parell o tres de vegades a tornar a talonar la coberta, fins que finalment decideixo abandonar la bici a mig camí, ja li vindré a buscar demà!!
Acabo el tram en btt i començo el tram de running amb cales de mtb, tota una experiència! Semblo un caball al galope!
Al final arribo a casa amb 6 km de btt + 2 km de btt averiada + 4-5 km de running amb cales mtb.
Dijous 1 de novembre de 2012 ; 12:30 a.m. Barris Nord
Avui quedem amb un horari no massa habitual, però es que a la nit tocava celebrar la castanayada, amb el seu tipíc castanyazo per part dels assistents! Res de hallowen i mariconades d'aquestes!!
Així que quan el sol pica de valent ens trobem tres intrepids al parquing del Barris Nord, l'Enric, un nou fitxatge femeni que s'anomena Anna i un servidor.
Despres de passar una estona al cotxe, sempre respectant el temps reglamentari establert per la DGT, per anar de Lleida a St Llorenç, arribem al parquing de la paret del pont, allí deixem el vehicle motoritzat i agafem la xatarra per poder escalar, despres d'uns 10 min arribem al peu de via.
El primer llarg el comença l'Enric que esta ansiós, els altres li mirem el cul mentres puja...
El segon llarg també el fa l'Enric, perque esta ansiós, els altres continuem mirant-li el cul.
El tercer llarg me'l deixa fer a mi, tot un detall per part seva!! Llarg de poc grau, però amb molt ambient, ja que estem damunt de la cresta i el vent que bufa fa més emocionant l'ascenció!
R2
R3
4rt llarg
El quart llarg també me'l deixa fer a mi!! Despres li hauré de pagar el beure... Un llarg molt xulo, amb ambient per arribar a una reunio molt comoda i on es la primera que no ens toca el vent!!
L'anna al 4 llarg
L'Enric al 4 llarg
El cinqué llarg també el fa l'Enric, que ja li ha tornat a agafar l'ansia.
El sisé llarg el continua fent l'Enric...
L'Enric amb cara d'ansia apunt de tocar-se...
La zona on es pensa tocar....
Despres de tocar-se!!
Fins que finalment arribem al seté i últim llarg, i clar, no endevinariau mai qui el va fer... Doncs si! l'Enric!!!
Últim llarg vertical per pujar a la torre on culmina l'aresta de la coma de gelis i on trobem la bandera que més d'un cop l'hem vist desde la carretera o desde el bar!!
Fem un mos amb els panellets que ens porta l'Enric, però que no a fet ell, sino sa mare i unes fotos panoràmiques que ens fa l'Anna amb un mobil d'ultima tecnologia!!
Ara ja només ens queda un rappel d'uns 25 metres per baixar de la torre.
Pleguem els trastos i començem el camí de descens, hi ha molts camins a seguir, però nosaltres som experts amb els camins tipo jabalí, i volem comprobar com les nostres soles de les sabatilles esportives, com diuen alguns, son adherents a terrenys trencats! Despres de fer una mica de Rambo, o del ultimo superviviente aconseguim arribar al camí de tornada sans i estalvis!!
Ara ja nomes queda celebrar-ho amb un xampú al bareto de St Llorenç!!
P.D.: Es veu que l'aresta està en una zona protegida, es veu que un ocell a fet el seu xalet per anar a passar-hi les vacances, pregunteu si l'ocell en qüestió està de vacances per la zona, perque si es així no es pot escalar!
P.D.2: Les fotos que es veuen malament son culpa de la camera de l'Enric, un blog amb aquesta categoria no pot penjar aquesta qualitat de fotos, però avui hem fet la vista grossa...
.jpg)
