Pedals d'en Serrallonga

Aquí van algunes fotos de la Pedals d'en Serrallonga!

 Abans de sortir

 Estil ioiapedalo!

 Problemes mecànics!

 Primer segell del dia

 Últim segell del dia

 Cases als arbres

 Apunt per marxar el segon dia

 Problemes tècnics amb el portarutometro

 Paisatges sempre impresionants

Arribada després de 113 km!

Pedals d'en Serrallonga!

El repte d'aquesta semana santa era fer la pedals d'en Serrallonga, una aventura amb la btt per aquestos mons de deu, era la meva primera sortida de més d'un dia amb btt i on havies de portar tot el material i la roba a damunt. En total ens vam reunir 5 bikers per tal esperada ocasió!

DIA 1

Arribem al camping des d'on surt la ruta i el lloc on ens havien de donar el llibre de ruta estava tancat, comencem malament el dia, cada minut que passa va a la nostra contra perque el temps va empitjorant. Al cap d'una estona més haviat llarga arriba el " sujeto" que té els collons de dir-nos que no ens esperava, ens dona els llibres de ruta i l'aparato per ficar-ho al puesto de mando de la bici, el tio no s'entera de res!!!
Comencem la ruta molt tard, ens esperen 61km fins arribar al lloc on ens quedem a dormir!!

A mi em toca portar el llibre de ruta, així que si ens perdem ja se sap qui té la culpa!
Comencem els primers km's i toca pujar! Anem disfrutant dels paisatges que ens envolten i anem fent km's. Cap al km 18 la roda d'un company té un tall, reparem l'asunto amb remedios caseros i continuem, la pluja ara comença a fer acte de presència, 5 min més tard la meva roda tambe diu el mateix, fem el mateix procediment, 2-3 km més tard pinxasso d'un altre company, i per si no n'hi hagués prou al cap de pocs km's un altre tall a la roda del company! Estem maleïts!! Les pedres que trobem al camí són igual que gavinets en punta, s'ha d'agullar la traçada bona per no tenir que tornar a reparar! El Serrallonga apart de fer anar el trabuc també feia esmolar les pedres dels camins!!
Després de passar la zona maleïda anem fent via, ara toca pujar, ara baixem, ara parem a sellar el llibre de ruta, ara tornem a pujar...
Fins que al cap de moltes hores de pedal arribem al poble de St Hilari, l'últim segell del dia, ja us podeu esperar les pintes que portavam, xubasqueros, motxilles, fang, fang, brutícia, aigua, i alguna que altra gota de fang, segellem i encara ens queden 7 km fins arribar a la masia on dormim.
Arribem a la masia de la Vileta, impressionant!!!
Rentem les bicis, rentem als biciclistes i cap a taula a sopar!! I quin sopar!! Tot super bo!!
Al cap d'una estona de caxondeo toca anar a dormir, que jo ja no puc més!

DIA 2

S'aixeca el dia després d'una gran tempesta nocturna, esmorzem ( i quin esmorzar !!! ) engrasem les màquines i sant tornem-hi!
Avui em de fer uns 48 km fins a tornar arribar al camping. Els primers km's es deixen fer força bé i tenim la presència del nostre estimat sol!
Però la sorpresa be quan pujem una montanya i al baixar tornem a sortir al mateix lloc d'abans, error!!! no hi ha res que no es pugui arreglar, aixi que ens toca afegir 6 km més a la ruta d'avui, ja que em de tornar a remontar tot el que em baixat!
Seguim fent ruta, els paisatges van canviant i en un plis plas ens plantem al penúltim segell de la ruta, ara només ens queda remuntar una mica i tot baixada fins al final!!!
Arribem al camping amb una punxada, segellem l'últim i s'acaba la ruta!!
En total ens han sortit amb la nostra variant uns 113km i uns 3000 de desnivell!! casi ná!
Ens duxem, carreguem les bicis i cap a la terra ferma!!

Una bona aventura amb bicicleta!!!

Sense perdre el temps!

Dissabte a la tarda trucadeta i cap a escalar s'ha dit, agafem el cotxe i fiquem rumb a St Llorenç, degut a que el company encara no havia tastat mai l'escalada en via llarga optem per fer la sabina wall a la formiguera, una via força assequible pels que comencen i amb no gaire sensació de verticalitat, tres llargs i ja som al dalt de tot, com veig que va força bé decideixo portar-lo a fer una via una mica més dificil i amb més sensació de verticalitat, així que tal com baixem de la formiguera ens n'hanem a l'espero remacha a fer la via directa! Primer llarg facilet i amb una reunió molt xula, amb unes vistes impresionants del poble i el pantà. A partir d'aqui llarg de V+ fins a la seguent reunió, com era la meva primera vegada aqui, i esta ple de vies, vaig fer la reunió a la via de la vora, una reunió força incomoda, em miro la ressenya i veig que no estem on hauriam d'estar, aixi que des d'aquesta reunió flanqueixo fins a arribar a la nostra i segueixo amunt, donem el tomb al desplom i arribem a la ultima reunió, en teoria es un llarg de IV+, pero jo vaig trobar passos que no eren pas de IV+, a l'últim tram hi ha un desplom que de IV no en té res!!

Com tot bon escalador en acabar l'escalada ens dirigim al bar i allí ens trobem una parella de Manchester que estaven a la nostra vora a la paret i estaven fent un rappel ( es veu que s'havien acollonit ) i ens pregunten si haviem trobat un mosquetó a la via, i jo amb el meu angles d'academia els i dic que no, jo no la faria mai una cosa així... el que es troba a la paret es deixa a la paret??

Total una bona tarda d'escalada!!

Diumenge al matí toca anar a la primera edició de la bikorientació ( cursa d'orientació amb btt ) a les 8:30 ens plantem al parquing dels camps elisis, agafem els dorsals i els portamapes i brides per aqui, brides per allà o lliguem tot al puesto de mando de la bicicleta. Primer tenim un tram neutralitzat fins arribar al que serà la sortida, ens donen el mapa ens apanyem com podem i sortim, sortim a fondo i deseguida trobem la primera balisa, la segona, la tercera... Les anem trobant totes bastant bé i anem amb molt bon ritme, passem per la vora del riu, senderons amagats, camins amples, camp a traves... alguna balisa se'ns resisteix una mica però al final les anem trobant, arribem al avituallament, refrigeri hi ha tornar-hi, anem trobant les balisses cada vegada més ràpid, fins que a una pujada a un participant se li a trencat la cadena i em hagut de parar a ajudar-los, allí em perdut 5 min ven bons! Continuem endavant i al cap d'una estona ens equivoquem de camí al marcar una balissa, ens n'adonem ràpid i rectifiquem, hi ha una parella que ens segueix, es la tàctica del despiste, girem cua i gas a fondo per recuperar el temps perdut!

La penultima balissa se'ns torna a resistir, nose si es que el cansament et fa perdre la concentració..., però al final la trobem, i amb el tercer plat arribem a la meta.

Ara tenim el tram neutralitzat fins arribar als camps elisis, arribem,ens fotem un bocadillo i un beuret i treuen les classificacions, collons que anem tercers!!

I els segons nomes ens han tret 2 min, resulta que els hem adelantat a la pujada que em parat per ajudar al de la cadena i llavors ells ens han tornat a adelantar!! Un altre dia no pararem a ajudar a ningú!!! bé si es una noia i està de bon veure ens ho pensarem...

Total que al final em quedat tercers, em pujat al podí i ens han donat medalla i copa!!

Tota la cursa em anat força bé, tret d'un parell d'errors de navegació, però la resta em anat molt ràpids i amb molta precisió!!

Avere l'any que bé com o fem!!

Semana rere semana

Dimarts com ja es de costum toca anar a escalar a St Llorenç, aquesta vegada 5 socis de la SEAM, amb el sobrenom de la colla dels dimarts i la banda del parchís ( si per noms no serà... ) ens dirigim cap a la paret del pont, per fer un enllaç d'un parell de vies, la via normal + la última tirada de la via Neura.
Arribem a peu de via i fem dos cordades, la part veterana agafa la devantera, mentre que la part jove esperem que acabin de fer el primer llarg. Així vam seguir tota la via, arribem a dalt i foto per la posteritat, pleguem els trastes i comencem el descens.
Un cop a baix, agafem rumb cap al bar, xampú per remullar la gola i cap a casa falta gent!
Una via molt guapa i en general amb passos no gaire difícils.

Dimecres al tard toca estirar les cames amb la bici, que ultimament estem molt gossos... Al final he fet mitja rutilla i he acabat anant cap a Albesa fins a agafar el camí que va cap a Torrelameu i després a Corbins.
Una ruta amb no gaire desnivell però que esta bé per anar agafant fondo de cara a la pedals d'en Serrallonga.
Total uns 30 km fets amb 1h i 30 min!

Es presentava un cap de setmana on tots els plans que volia fer, es desmuntaven per tot arreu, per falta de personal que em vulgues acompanyar, al final com diu aquella cançó, encara l'hem pogut salvar!
Gràcies al facebook que tenim de la SEAM vaig fer una crida desesperada que algú m'adoptés, va funcionar! ara ja li vec utilitat al facebook!
Començem el dissabte amb plans d'escalada a Margalef, finalment canviem de rumb i cap a Cubells falta gent! Arribem cap a les 11:30 al sector, comencem a escalar amb un V, no ens cal escalfar, tenim la temperatura a nivell 4 de 5! Despres cauen un V+, un 6a i un 6a+. Amb l'emoció del moment decideixo anar a fer un 6b, però quan soc al pas clau, les meves neurones estan deshidratades, el magnesi no funciona per a res, els peus de gat m'apreten, els ànims estan desfets amb la calor que apreta, i la meva boca ja es al bar amb algo fresquet, total que abandono el 6b.
Anem cap al bar i ara si que si, bocata i xampú que no em toca ni a la dent!! Que bonic que es escalar sobretot quan acabes amb un bon beure!!

Dissabte a la nit a les 3:30 de la matinada quedem per l'endemà a les 11 del matí anar a fer la rutilla amb la bici, quan planejes les coses d'aquesta manera, nomes pot passar dos coses o et surt de collons o et surt com el cul, i aquesta vegada a sortit com la segona de les opcions, el company m'ha abandonat abans de fer 1 km per problemes mecànics, que havia de fer, ja que m'havia aixecat de dormir, acabo la ruta! Total uns 17,5 km fets amb 1h i 5 min.

Diumenge a la tarde el facebook em torna a salvar el coll per segona vegada! Aquesta vegada toca anar cap a Camarasa al sector marcant estil! feia molts dies que no hi anava! Amb un bon ritme d'escalada ens em tret 4 vies de V, una de V+ i un 6a, gaudint dels bons cantos i de la temperatura més que agradable!

Sense perdre el ritme

Dimarts a la tarda toca anar cap a Sant Llorenç, en total 4 socis de la SEAM ( Secció d'escalada i alta muntanya ) el nom en si ja impresiona...
Al cap d'una estona repassant els llibres del bar, ens vam decidir per l'aresta puki nuki ja que teniam un company que era la primera vegada que feia via llarga!
Al segon llarg ens va tocar el sol i personalment em va fer caure la primera gota de suor, no per la dificultat de la via, sino perque feia caloreta! A partir d'ara es hora d'anar a buscar l'ombra!
Descens i cap al bar a fer el beure de rigor, fem la xerradeta amb dos companys mes que van anar a fer la directa del cilindre. En total bona representació de la SEAM!

Dimecres a la tarda toca fer patir una mica les cames, avere si podem arribar en condicions a Setmana Santa, aixi que a cop de pedal anem avançant, en total han sigut un parell de voltes a la rutilla que tenim marcada aqui al poble, uns 31,5 km i un total de 2 hores. Un bon entrenament!

Primera sortida dels joves del CEL

Avui em fet la primera sortida dels joves del CEL despres de molts dies, fins i tot diría anys, que no se'n fes cap.
El lloc elegit han sigut les ferrates de Corçà, la Cast-Urquizo-Olmo + Olmo Soler pels més atrevits i la Teletubbies + Olmo Soler, pels que encara no havien fet mai una via ferrata.

Desde la Teletubbies, em anat pujant a ritme de mosquetons que s'obren i es tanquen a mesura que anem avançant, fins empalmar amb la Olmo-Soler i amunt que fa pujada, em fet un descans per esperar els "lentos" de la Cast-Urquizo-Olmo i llavors a tocat la foto de grup ( em van dir que si feies fotos després cobraves les sortides...) i sense més miraments em enfilat l'últim tros de via, em deixat un escrit al pot de registre ( que no té res d'envejar al pot de la Torta ) i em continuat fins a l'ermita de la Pertrusa i així el final de la via ferrata.

A partir d'aqui cap al parquing, alguns cap a casa i altres ens em quedat al camping d'Àger que la gana apretava, em dinat i ens em torrat al sol del migdia, amb la panxa plena em rebut al Carlos i la Judit que s'apuntaven a l'escalada esportiva de la tarda, al cap d'una estona uns tiraven direcció Lleida, i els altres ( que no en tenen mai prou ) direcció Barranc dels Grillons.

Arribats allí i carregats amb tot l'equip, amunt cap a les vies, semblavam bons i tot, tres cordes, motxilles plenes de ferralla, peus de gat....

Em fet una via de IV on al Carlos i la Judit se'ls a quedat petita a l'instant, el Carlos nose pas quina mescla de gasolina fa anar, però puja les vies més ràpid que un coet de la NASA!!!

Després em obert un parell de 6a on ja tocava apretar una mica més, fins que al final m'he enamorat d'un 6b+ d'allí la vora, al cap d'un parell de setmanes he aconseguit arribar a la reunió, després l'Enric el fa de segon d'una manera insultant, i això no pot quedar pas d'aquesta manera, així que em torno a cordar els peus de gat i cap amunt, aquesta vegada molt millor, ja s'havia on estava tot el gra de la palla!!

Arrepleguem tots els trastos, i cap al cotxe, fem refrigeri al bar del port d'Àger i cap a casa falta gent!!!

Dia perfecte!

Ah! i demà fare honor al nom aquest blog, demà TOCA JEURE!!!