Artifo, btt, cresta... Who wants more??

Dissabte 28 de gener de 2012, 9:00 a.m. Bar de St Llorenç.

Avui no tenim cap pla en especial, ja que la meteo no acompanya gaire per tocar la gèlida roca, així que de moment ens trobem a esmorzar al bar i fer-la petar.
Finalment rebrem una classe d'artifo a càrrec de Lluis Olondriz, així que tirem cap a la paret de l'os i
treiem els pedals, o tambe dit estreps, l'arnes i poca cosa més....

- Primer t'assegures, despres fiques un pedal, despres l'altre, seguro personal, el pas de la ciguenya, t'allargues, ara caçes el pròxim seguro, t'assegures, pujes els pedals, seguro personal, pas de la ciguenya....
I aixi fins al final de la via, pot arribar a ser una mica monòton però té el seu que!

Tirem cap al Ranxo i veiem que al pla i fa un dia bastant guapo, així que mitjançant les noves tecnologies Whatsapp! aconseguim trobar companya per anar a fer una mica de ruta en btt, tipo verano azul per les nostres contrades, aixi que amb la Giant efecto barro i la Rockrider flamant de l'Anna anem fent ruta per camins i carrerades, al final surten 21 km, el dia que la ruta no sigui de verano azul jo ja no aguantaré el ritme!!!

Diumenge 29 de gener de 2012, 8:00 a.m. La Caixa, parlem?

Avui hem quedat amb l'Enric, tenim una cresta entre cella i cella, la cresta Urquiza Olmo, així que tirem direcció Vielha, i segons la guia de Crestes, diu que hem d'arribar fins a Pont de Montañana i despres " por pistas forestales hacia el pueblo abandonado de Estall"....
Com sembla que no anem gaire bé per on anem, les noves tecnologies tornen a fer acte de presència, aquesta vegada cop de GPS i de Google Maps, correcte, per on anem no anem bé, hem de tirar fins al poble de Litera, arribem allí i resulta que la carretera que marca el Sr Google Maps no existeix....  Que no cunda el panico!! Arribem fins al seguent poble, Viacamp, i d'allí autopista amb banderoles tipo Rally fins a Estall primer, i fins a Montfalcó despres!
Aparquem el cotxe al davant de l'alberg casa Batlle, sortim i fot un fred de l'ostia, no pasa res, som gent valenta! Agafem els trastes i començem el descens cap a l'inici de la cresta, una aproximació d'aquelles jabalí, jabalí!! Sort que de tant en tant hi ha alguna cadena per fer els passos més dificils, passem pel paso del coscorron, ( si aneu ja veureu perque...)

Començem pel segon llarg, amb ensamble, però despres d'alguna ràfaga d'aire decidim fer els llargs primer un i despres l'altre, els primers llargs son de IV grau, així que de dificultat poca, avui el que tenim en contra es la meteo, ja que quan surts per damunt de la cresta el vent et fot uns cops que deunido!

Arribem tot just abans de la R5, on s'ha de montar un rappel, i el rappel es a cara vent, així que jaleo de cordes de cal deu, ja que el vent se les emporta ben lluny...
Vistes les condicions en que ens trobem decidim abandonar la cresta, el vent et fot unes osties que t'arranca de la paret, i abans de pendre mal decidim baixar-nos, però no es tan fàcil, ja que a l'hora de montar el rappel les cordes en comptes de tocar a terra el que fan es volar, així que ens toca fer inventos del tebeo i ficar pes a les puntes de les cordes, un manat de cintes, uns peus de gat... Tot i aixi no aconseguim gran millora, així que les haurà d'arreglar el primer que baixi, finalment fuetejats per aquest vent gèlid aconseguim baixar de la cresta.

Total que han sortit uns 180 metres de cresta, que no esta gens malament vistes les condicions en que estava el dia!

Voltor amb problemes, vent de cua!

Els aficionats a aquest esport tenim la sort de que les montanyes sempre són allí, esperant-nos, i per tant sempre podem tornar-hi un altre dia, sempre sap greu abandonar, sigui pel que sigui, però ara tenim més motius per tornar-hi, la primera batalla la guanyat la montanya, a veure la segona qui la guanya! Us mantindré informats!!

A little place called Zurita

Diumenge 22 de Gener de 2012, 9.00 a.m. Parquing Barris Nord.

Avui toca anar a fer esportiva, resulta ser una sortida multitudinària amb 9 membres, passant i de llarg la ma per la cara a les sortides organitzades pel Centre....
Prenem direcció Zurita esperant que ens toqui el sol, ja que durant la setmana no hem tingut el gust de veure'l !!

Despres d'una estona de caminaxo arribem al parquing amb una entrada triunfal per part del Leon offroad, marcant estil !!

Agafem els trastos i anem cap al sector Curiós, començem pels V, V+, per escalfar una mica, despres passem amb un 6a+, aixi que passem d'escalfar-nos a cremar-nos en un moment, per despres fer o intentar fer un 7a per ja acabar-nos de fondre totalment i mimetitzar-nos amb l'entorn amb les nostres cendres...

Moment d'auge

Despres ens tornem a refrigerar els braços i recuperar l'alé amb un V+, aqui resulta que una part de l'expedició ens abandona i ens quedem 4 valientes, fem un 6b i el rellotge biologic ens indica que potser seria hora de ficar algo a l'estòmac, així que ens fiquem cara al sol, per arroplegar tots els raixos UV possibles per tal de passar la setmana amb el dipòsit ple de vitamina sol!!

Mentrestant una intensa mandra s'apodera de tots nosaltres, ben tips, al sol calent, mig estirats... buff qui té collons d'aixecar-se, ficar-se l'arnés i començar a bufar pujant la paret...
Finalment guanyem la lluita contra la mandra i ens fiquem a fer un V, 6a i 6a+.

Acabem el dia pujant a inspeccionar l'ermita de Sant Quilez per possibles futures batalles contra la roca de Zurita!

Via 1100----------------------> V+
Mientras dormia --------------> 6a+
La puncha --------------------> 7a
Pati ---------------------------> V+
Pami--------------------------> 6b
Parella de talibans ------------> V
Kikimora ---------------------> 6a
Jarabe de tocho ---------------> 6a+

Ermita 

Properes expedicions...

Btt Montalegre

Diumenge 15 de gener 2012, 9:00 a.m. Parking del Barris Nord.

Avui organitzo una sortida de btt per la gent del Centre, a donar una volta per Montalegre avere si podem veure el sol.
Finalment en comptes d'una sortida del Centre es una sortida de companys d'afició, perque de gent del Centre ni rastre...

Així que amb el Xavi li tirem rumbo a Gerb, amb una temperatura d'uns 2ºC, treiem les bicis i començem a pujar, aquesta vegada per un camí nou que m'ensenya ell, que evita els primers trams de carretera asfaltada, un camí bastant distret però que no deixa de pujar el cabró, i per fer-ho més amé tambe hi ha algun tram de pedra suelta, que sino ets una mica hàbil alhora de pujar et toca fer-ho a peu!
Una vegada arribem a la carretera es tot quasi planer fins arribar a Vilanova de la Sal, d'aquí ja tenim el primer senderonet que ens fa estar alerta, ja que tot esta gebrat de collons i per fer-ho més emocionant hi ha un fang d'aquell empegalós que ho fa tot una mica més difícil...
Com som gent molt valenta aconseguim arribar a la pista principal sense cap rascada, i d'aqui ja comença l'ascenció fins a l'hermita de Montalegre, aquesta vegada no les tenim totes alhora de veure el sol, ja que la boira esta espessa i molt alta, però a la última pujada abans d'arribar al cim, a davant de la bici ens surt un paio que tambe pedala i va a davant nostre, i a més ens imita els nostres gestos, qui collons es ...
Ah!!! Que es la nostra ombra!! Tans dies sense veure-la ja no ens recordavam d'ella!!

Finalment arribem a l'hermita i allò semblen les rambles! Va parir! Quan era jove i pujava sense esbufegar allà dalt no i trobaves a ningú!

Despres de fer alguna foto i de recuperar l'alé decidim que ja hem de marxar, pugen dos cotxes plens de gent, uns ja estan per allí amb els gossos, ara puja un Trailrunner apunt de morir ofegat camp a traves...

Ens despedim del Sol i començem el descens per la trialera, encara no he fet 3 corbes que ja torna a sortir un Trailrunner pel mig de la trialera, sort que quan senten les pedres repicar s'aparten del camí!
Una trialera que tambe sembla que hi pasa més gent de lo normal, ja que els escalons de pedres abans no eren tant alts!
Despres d'una estona baixant i quan els braços et començen a fer figa tornen a sortir un parell de Trailrunners d'una corba, au bon dia nois! Una estona despres i abans que els braços es transformin en papilla, paro i espero que arribi el Xavi. Tambe vaig probar de grabar la baixada, però encara no tinc el gran angular, així que nomes es veuen pedres... Això si, la baixada dura més de 7 min!
Finalment arriba el Xavi i decidim que escurçem la ruta, fot un fred de collons i no estem gaire motivats per continuar pedalant, així que tirem direcció Vilanova de la sal, direcció a la trialera de la cadireta.

Quan arribem al desvio de la trialera el Xavi diu que ja en té prou i que m'espera al cotxe, jo decideixo d'anar-la a fer, ja que i som s'ha d'aprofitar, així que una vegada allà, modo On a la camara de grabar i fins baix d'un tirada, com podeu imaginar l'asunto de la camara tampoc va funcionar... aquesta vegada va ser culpa de la humitat de la boira que va mullar tot l'objectiu i no es veu res... Quan no es culpa d'una cosa es d'una altra...

Finalment acabo la ruta amb 30 km i uns 1.000 metres de desnivell, no esta malament per lo poc que he fet ultimament en aquest esport!!

Tambe reafirmo la meva teoría que ara esta de moda això del trailrunning, tothom corre per tot arreu, que ja esta bé ja, ara a mi no m'hi veureu, això de correr es molt cansat!
Si la cosa aumenta potser haurem de posar alguna senyal de prioritat de pas a les trialeres, i espero que afavoreixi al sector radical del ciclisme!!

St Mamet 1.390 metres

Dissabte 14 de gener de 2012, 9:00 a.m. Secà de St Pere.

Avui he quedat amb el Sergi Miranda & friends per anar a buscar el sol i escalar una mica, despres d'una setmana sense veure l'astre rei, un ja el troba a faltar!
Ells tenen la intenció de quedar-se a dormir al refugi de St Mamet, així que tirem rumbo a Alòs de Balaguer, la temperatura no invita a sortir del cotxe, així que fem parada i fonda al Rest el Molí, i ves per on trobem una vella glòria de l'escalada de les terres barcelonines, que ens explica les seves batalletes per Montserrat i que ells feien els rappels de 40m en 4 seg, més ràpids que el llamp!!

Com la temperatura entre 2 i 0 ºC no invita a toca roca anem a veure com esta el refugi aquest de St Mamet, així que ens carreguem al Honda Civic del Sergi i amunt, que ens queden 15km i 1.100 metres de desnivell que fer!
Desprès d'activar tots els botons offroad que Honda posa als seus Civic i fer algun moviment d'extrema precisió arribem al cim de St Mamet a 1.390 metres, amb un solet d'allò més acollidor i una temperatura exterior de -2ºC, però nomes obrir la porta ja veiem que el termometre ens enganya, ja que fot un aire fresc de collons, així que la sensació de fred es d'uns -7ºC o -8ºC i segur que encara hem quedo curt....

Fem la exploració corresponent i veient que tot es O.K. tirem cap a Vilanova de Meià, ja amb les últimes llums del dia aprofitem per conèixer alguns sectors d'aquelles contrades i els companys aprofiten per carregar tot el necessari per passar la nit al refugi.

Jo els abandono, ja que diumenge tinc una mega-sortida del Centre en btt per Montalegre!!

Moltes vegades les paraules sobren, i aquest es un d'aquests moments, així que foteu-li al play i gaudiu dels paisatges que St Mamet ens ofereix!!

Zurita

Dissabte 7 de gener 2012, 9:00 a.m. Secà de St Pere.

Avui toca la primera escalada de l'any, avere com estem despres dels turrons i totes les mandangues que ens em fotut per vena els dies de Nadal, cap d'any i Reis, on ningú s'emprenya i tots estem molt contents....

El lloc elegit és Zurita, els companys son The Sergi Miranda's friends, així que com no sabem ben bé on para tot això anem al rebufo del cotxe guia, arribem a Baells i deixem la carretera per ficar-nos en una pista de terra, així que toca ficar el modo Leon offroad, apujar les suspensions neumàtiques, conectar el 4x4, ficar les rodes de tacos, ficar el tubo de escape per dalt, i col·locar unes defenses per fer-ho tot més offroad, llastima que tots aquests extres no estaven disponibles al 2004... Ens haurem de conformar amb el que tenim... Sort que el camí es apte per a cotxes racing com el nostre!!

Després d'una estona de camí arribem al sector d'escalada, començem el primer contacte amb el sector los triangulos, primer ens fem el de l'esquerra i despres el de la dreta.

Pensant en tu - 6a

Pensant en tu - 6a

Quan ja quasi les tenim totes fetes anem cap al sector del Corral, on allí ja que estem al corral decidim fer una mossada i apretar una mica més al grau, i com apreta nois.... o potser no apreta tant, però venim amb molts dies de festa noctura i poc entreno diürn.... En fin, acabem de sucarrimar els biceps amb alguna via catalogada de 6b, fins que un no pot més!

Acabem el dia al sector Curiós amb un diedre que té molt bona pinta, llastima que el sol ens abandona i no la podem fer...però a canvi ens be a veure una lluna plena perfecta!!!





Un dia amb bona companyia però amb no gaires bones vibracions a l'hora d'esgarrapar la roca, tants dies de festa nocturna no són bons!!!!!! Aupaaaaa

Ressenya de la nochedelloro.com!

-Raspalines -------------------------> V
-Lo vermut--------------------------> V
-Chumasca--------------------------> V
-Triangulo de los gayumbos --------->V+
-Panderetas-------------------------> V
-Clasificada cuarto------------------> V
- Pensant en tu----------------------> 6a ( Molt xula )
-Lupas de lupiano ------------------> 6b ( Amb poca cosa que agafar-se, sense encadenar)
-Xikiguana--------------------------> 6a ( Molt bona)
- Rasca mama----------------------> 6a  ( De regleta en regleta)
-Pajaro loco------------------------> 6b ( Paset de babaresa clau, sense encadenar)

Equipo

Equipo

Cristian Gutierrez - Esperó Remacha

Dissabte 31 de desembre 2011, 9:00 a.m. Gasolinera La vinya...

Avui últim dia de l'any, toca fer la ultima escalada del 2011, la via escollida es la Cristian Gutierrez a l'esperó Remacha.
Aixi que amb la fletxa roija li fotem gas cap a St Llorenç, abans però hem de fer parada al Sr Caprabo a comprar el raïm per la nit, ja que som tan espavilats que comprem de tot menys el més important!! Si es que nose pas que farien sense mi....

Arribem al peu de via, el sol ja comença a tocar a la paret, però el primer llarg encara esta a l'ombra, la temperatura a primera hora es freda, però tenim l'esperança que farà bon dia!

Comença el Joan amb el primer llarg, xino-xano es va saltant algun seguro que altre, perque no s'ha agafat proutes cintes, es lo que té començar mig adormit!!



Pels intercomunicadors de radiofreqüència em diu que ja podem pujar, així que ens calcem els peus, i amb l'Enric li comencem a apretar cap amunt.

El segon llarg li toca a l'Enric, aquí ja s'ha de començar a escalar, i com el noi vol arribar a fer el cap d'any sense cap rascada decideix anar-se agafant amb alguna cinta, per avui no li tindrem en compte!
Arriba a la reunió i com no sap fer servir els comunicadors per radiofreqüència perque es una mica justet decideix fer-ho a la vieja usanza, es veu que els apunts de classe encara els fa damunt d'una pedra amb el martell i l'escarpí...

Anem tirant xino-xano per amunt fins arribar a la reunió, que l'entrada a la reunió encara la busco ara, sort dels companys que improvitzen sino no se pas que fariam!!

El tercer llarg per descarte em toca a mi, així que carregat de cintes agullem el primer seguro, primer tram amb una mica de desplom però amb canto generós, així que anem fent per amunt fins a sortir del tram més vertical, llavors ja afluixa l'asunto, fins a uns metres abans de la reunió que s'ha de tornar a apretar.

Arribo a la millor reunió que hagi vist mai, còmoda, ampla, amb unes vistes inmillorables..., només i falta una màquina de coca-coles o millor encara, una noia amb biquini!!


Acabem, fem la foto i cap al bar a fer el beure de rigor!!!

Una via prou xula i ben assegurada i l'últim dia de l'any s'ha portat d'alló més bé amb una temperatura agradable.

Així que amb la fletxa roija i amb la banda sonora a càrrec dels herois de la Catalunya interior anem fent la prèvia a la gran festa nocturna que ens espera....

QUE TINGUEU UN BON ANY 2012 PLE DE BONES AVENTURES!!!

Ressenya dels escalatroncs