Artifo, btt, cresta... Who wants more??

Dissabte 28 de gener de 2012, 9:00 a.m. Bar de St Llorenç.

Avui no tenim cap pla en especial, ja que la meteo no acompanya gaire per tocar la gèlida roca, així que de moment ens trobem a esmorzar al bar i fer-la petar.
Finalment rebrem una classe d'artifo a càrrec de Lluis Olondriz, així que tirem cap a la paret de l'os i
treiem els pedals, o tambe dit estreps, l'arnes i poca cosa més....

- Primer t'assegures, despres fiques un pedal, despres l'altre, seguro personal, el pas de la ciguenya, t'allargues, ara caçes el pròxim seguro, t'assegures, pujes els pedals, seguro personal, pas de la ciguenya....
I aixi fins al final de la via, pot arribar a ser una mica monòton però té el seu que!

Tirem cap al Ranxo i veiem que al pla i fa un dia bastant guapo, així que mitjançant les noves tecnologies Whatsapp! aconseguim trobar companya per anar a fer una mica de ruta en btt, tipo verano azul per les nostres contrades, aixi que amb la Giant efecto barro i la Rockrider flamant de l'Anna anem fent ruta per camins i carrerades, al final surten 21 km, el dia que la ruta no sigui de verano azul jo ja no aguantaré el ritme!!!

Diumenge 29 de gener de 2012, 8:00 a.m. La Caixa, parlem?

Avui hem quedat amb l'Enric, tenim una cresta entre cella i cella, la cresta Urquiza Olmo, així que tirem direcció Vielha, i segons la guia de Crestes, diu que hem d'arribar fins a Pont de Montañana i despres " por pistas forestales hacia el pueblo abandonado de Estall"....
Com sembla que no anem gaire bé per on anem, les noves tecnologies tornen a fer acte de presència, aquesta vegada cop de GPS i de Google Maps, correcte, per on anem no anem bé, hem de tirar fins al poble de Litera, arribem allí i resulta que la carretera que marca el Sr Google Maps no existeix....  Que no cunda el panico!! Arribem fins al seguent poble, Viacamp, i d'allí autopista amb banderoles tipo Rally fins a Estall primer, i fins a Montfalcó despres!
Aparquem el cotxe al davant de l'alberg casa Batlle, sortim i fot un fred de l'ostia, no pasa res, som gent valenta! Agafem els trastes i començem el descens cap a l'inici de la cresta, una aproximació d'aquelles jabalí, jabalí!! Sort que de tant en tant hi ha alguna cadena per fer els passos més dificils, passem pel paso del coscorron, ( si aneu ja veureu perque...)

Començem pel segon llarg, amb ensamble, però despres d'alguna ràfaga d'aire decidim fer els llargs primer un i despres l'altre, els primers llargs son de IV grau, així que de dificultat poca, avui el que tenim en contra es la meteo, ja que quan surts per damunt de la cresta el vent et fot uns cops que deunido!

Arribem tot just abans de la R5, on s'ha de montar un rappel, i el rappel es a cara vent, així que jaleo de cordes de cal deu, ja que el vent se les emporta ben lluny...
Vistes les condicions en que ens trobem decidim abandonar la cresta, el vent et fot unes osties que t'arranca de la paret, i abans de pendre mal decidim baixar-nos, però no es tan fàcil, ja que a l'hora de montar el rappel les cordes en comptes de tocar a terra el que fan es volar, així que ens toca fer inventos del tebeo i ficar pes a les puntes de les cordes, un manat de cintes, uns peus de gat... Tot i aixi no aconseguim gran millora, així que les haurà d'arreglar el primer que baixi, finalment fuetejats per aquest vent gèlid aconseguim baixar de la cresta.

Total que han sortit uns 180 metres de cresta, que no esta gens malament vistes les condicions en que estava el dia!

Voltor amb problemes, vent de cua!

Els aficionats a aquest esport tenim la sort de que les montanyes sempre són allí, esperant-nos, i per tant sempre podem tornar-hi un altre dia, sempre sap greu abandonar, sigui pel que sigui, però ara tenim més motius per tornar-hi, la primera batalla la guanyat la montanya, a veure la segona qui la guanya! Us mantindré informats!!