toca jeure

toca jeure

dimecres, 30 de novembre del 2011

Monti alegre

Diumenge 8.30 a.m. Maristes Lleida, avui toca anar a escalar amb algun lloc on no ens toqui la boira, i per tant no ens pelem de fred...
De moment anem tirant cap a Vilanova de la sal, avere si tenim sort i al Montroig no n'hi ha...
Som tan espavilats que encertem el pronóstic!
Ens dirigim cap a l'ermita de Montalegre, on la temperatura es més que acceptable, i on les vistes són un mar de núvols, lloc id·dílic....
Agafem tots els trastos i anem cap al sector d'esportiva anomenat el retaule, comencem per la via Rampes divertides, per seguir amb la via de l'Anna i acabar amb la Monti alegre.

Rampes divertides ------> V
Via de l'Anna -----------> V+
Monti alegre ------------> 6b



A la tarde sessió de rissoteràpia a càrrec de l'associació de dones i joves de Corbins!

dilluns, 28 de novembre del 2011

Gaaaas!!!!

Dissabte 9.00 a.m. merendero de Sta Anna, avui toca ruta de Btt amb la gent del CEL, gent del CEL ben poca, però no es cap novetat, sempre som els mateixos...


El dia no promet gaire, ja que fa una temperatura d'uns 5ºC i boira pijanera... però la ruta promet i molt!
El fred dura ben poc, ja que als 300 metres tenim una pujada d'aquelles que et treuen la son de les orelles, que a part de ser força empinada és bastant tècnica, així que no val a badar!! Anem pujant xino-xano fins que finalment arribem a la primera trialera del dia, esta tot bastant mullat, aixi que caldrà extremar les precaucions alhora d'agafar les corbes...
Acabem la trialera amb una rialla d'orella a orella, i començem la pujada no tan riallers... Una pujada d'aquelles impossibles per qualsevol ésser humà, ja que a part de tècnica, es d'un pendent no apte per a mountain bikers!, així que amb el cotxe de St Fernando arribem al final d'aquesta pujada on toca un descans de rigor!
Ara toca una d'aquelles trialeres que no et cansaries de fer mai... corba rere corba, arribem al final, i com no podia ser d'altra manera, decidim tornar-la a fer!!!
I on per suposat fem algun video per la posteritat, de moment de directors de cinema no ens guanyarem la vida, però anar en bici encara ens surt prou bé!

Toma 1
Toma 2
La tercera és la definitiva!!


Després del double trail, ( perque a mi me'n donen dos...) anem a la que ja serà la última trialera del dia, abans però toca una pujada d'aquelles que també te'n recordes, no de la seva mare, perque no tenim el gust de coneixer-la, però si de les seves característiques.

Primer tram on s'ha d'anar altanto ja que esta tot molt moll, i segon tram de gas a tope fins baix, buff cada vegada que i penso ja tinc ganes de tornar-la a fer!!!


Finalment surten uns 17 km de disfrute total!!!!

dilluns, 21 de novembre del 2011

Cresta de la cruz



Dissabte 8.00 a.m. parquing del Jardiland, no hem quedat per anar a comprar flors, sino molt millor, anem a escalar, o almenys a intentar-ho....

Tirem direcció Olvena, parem al bar on tot bon escalador es reuneix, i parla sobre vies d'escalada, avui toca anar a fer la cresta de la cruz ( 300 m de IV i un pas de V).
Fem l'aproximació cap a tal cresta, però una vegada allà alguns decidim anar a fer una altra via, arribem al peu de via i fot una rasca de collons, així que despres de fer el primer llarg d'aquesta via, decidim tornar cap a la cresta que allí tenim assegurat el sol...
Tenim a la primera cordada bastant adelantada, així que no tindrem problemes de rebufo, deixem que la cordada formada pel Miquel i el Joan marquin el ritme, i l'Enric i jo de moment ens esperem a baix.
Comencem el primer llarg de moment sense peus de gat ja que es tracta d'un llarg de IV amb bones preses. el segon llarg el fem amb ensamble ja que es tracta de caminar per damunt de la cresta, el tercer llarg el comença l'Enric, una placa de IV on comencem a tenir els primers problemes d'adherència, però sense més problemes passem la placa, ara ens toca el quart llarg de la cresta, que es el llarg reina, ja que aqui i trobarem el passet de V, es comença i ben aviat trobem el primer clau, però llavors fins al pas clau no trobem cap més assegurança, trobem un parell de bones mans i amunt!!

Una vegada a dalt de la cresta faig reunió a un pont de roca i aquí s'acaba la nostra cresta, ja que es pot continuar caminant o be fer un parell de llargs de III matojeros.
Una cresta on li hem donat el grau d'emoció anant sense peus de gat, i amb alguns moments una escalada psicologica, ja que els seguros allunyaven i els peus no eren gaires segurs!




Una vegada al poble les flaires d'una paella ens fan estar alerta, i es que es veu que fan una xerrada d'escalada artificial, a mi això de l'artificial em queda una mica lluny, però si despres hi ha paella s'aguanta el que faci falta!!
la banda del patio

ressenya de la noche del loro



Diumenge la meteo no pintava gaire bé per fer res a la roca, però al final quedem amb l'Ari i uns amics seus per anar a fer esportiva a Camarasa.
Direcció al Kuestelon fem un 6a per "escalfar" i es que les machines per escalfar fan aquestes coses, despres un 6c+, on ja que hi eram el vaig probar en top-rope, i al cap de 300 anys i milions de particules d'oxigen cremades aconsegueixo arribar a la reunió, després decideixen fer un 7c i jo ja perdo el mon de vista...

dimecres, 16 de novembre del 2011

VIa ferrata Tossal de Miravet

Diumenge 8:00 a.m. parquing barris nord, avui toca sortida de joves del CEL, toca la ferrata del Tossal de Miravet, a Pont de Suert, així que despres de solucionar algun problemilla que altre li fotem gasto cap amunt!!

Un total de 6 membres i una membra disposats a realitzar amb èxit tal ferrata! Fem l'aproximació que com ja se sap no pot ser mai aprop ni amb baixada, sino tot el contrari...
Arribem a l'inici i fiquem el play a la musica de tancar i obrir mosquetons, després de fer un parell de ziga-zagues arribem a un pont nepalí que ens porta a una altra paret per continuar pujant, o això em semblava, ja que al cap de dos metres hi ha un altre pont nepalí que et porta a la mateixa paret d'on venies, ganes de tocar allò que no sona...




Anem fent, hi ha trams més verticals, altres que vas caminant tranquilament... Acabem el primer tram i comencem el segon, i es más de lo mismo...

Finalment arribem a l'etapa reina de la ferrata, el tercer tram, on aquí hi ha un desplom que es la cirereta del final de la ferrata!
Foto de grup i comencem el descens, que no es pas fàcil...














Arribem als cotxes i aqui els més valientes es queden a escalar i altres son desterrats als seus domicilis.

El lloc elegit es Sopeira, el sector anomenat el puente, dinem allí, i després de dinar toca anar a veure que podem fer, es tracta d'unes plaques tombades, on hi ha poc per agafar-se...
Comencem per un IV i un V+, on el començament del V+ es cabroncete, ja que l'entrada rellisca...
Seguim per un IV+ i acabem amb les ultimes llums un V de delicadesa extrema!

Kalachacra -------------> IV
Madurito interesante----> V+
Volando voy-----------> IV+
 5 mentarios------------> V

dimarts, 15 de novembre del 2011

La directa a Rúbies


Dissabte 8:00 a.m. gran plaça la sardana de Corbins, avui toca anar a Rúbies a fer una via de 3 o 4 llargs de V, V+ segons informacions donades per l'autor del comepiedras.
Enfoquem rumbo Vilanova de Meià, mentres tant vaig fent una ullada a la ressenya, via de 4 llargs, el primer nomes amb 2 seguros, el segon està més equipat, el tercer també i l'últim només hi ha cordinos a les sabines i objectes no identificats, fins aqui correcte, llastima que no fiqui el grau dels llargs, deu ser ressenya d'ultima generació....
Arribem al bar del Cirera, fem un cafe i el Roger fa de les seves fins que finalment ens assentem a la vora d'una escaladora i anem parlant sobre vies d'escalada( aquestos escaladors que en són de raros, tot el dia parlant del mateix...). Mentres tant vaig repasant les ressenyes dels carpesanos i me n'adono de vies que mai faré, fins que surt la via que anem a fer nosaltres, la directa a rúbies, però aqui a cal Cirera deuen pagar més diners, i amb aquesta ressenya si que surten els graus!!!! Primer llarg de V/V+, segon 6a, tercer 6b o V A1 i el quart V. Ahaaa!! despres d'estudiar una mica i fer alguna xuleta que altra em desideixo pel segon i quart llarg....

Tornem a la furgo per anar cap a Rúbies i el Roger em pregunta que quins llargs vull fer, jo li dic que el segon i l'ultim que el 6b li deixo per a ell, tot extranyat em pregunta i com saps que hi ha un 6b?? i es que a cal tocajeure sembla que no i siguem, però som més vius que les guineus!!
Resulta que havia passat la ressenya per un programa anomenat photoshop i aquest programa es tan malparit que treu els graus a les vies!

Finalment arribem al idíl·lic indret de Rúbies, ens equipem i per amunt!! Arribem a peu de via i comença l'autèntic comepiedras a fer el primer llarg, la primera xapa està una mica més amunt de la Lluna, però a cal comepiedras són uns valientes i després de queixar-se una mica aconsegueix fer el passet de V+ dels durillos...
Primer llarg
R1

El segon llarg em toca a mi, pero veien com estava el V+ de més avall se'm treuen una mica les ganes, però mentres buscava l'excusa perfecta, per a que el segon llarg també el fes el Roger, ell ja m'havia col·locat tot el material a l'arnés.

- Bueno el probaré però no t'asseguro res, que aquestos seguros estan molt lluny i això està molt llis...

Efectivament al segon seguro faig ús dels Dodotis i li comento al company de cordada que he de baixar a la reunió a canviar-me els calçotets, que millor que el faci ell de primer!

Despres d'una esbufegada que altra arriba a la R2 i em comenta que ja puc pujar, així que anem fent com els de Benavent, la primera part del llarg bastant bé, però a la que venen un parell de claus, allò ja apretava més...

Mentrestant a la sabina de la R2 a uns 60 metres de terra, em toca treure la llibreta d'apunts per apendre com funciona això dels estreps.

Ara toca el llarg bo de la via, llarg de 6b o V A1, surt el Roger i amb algun cagon... i alguna esbufegada aconsegueix treure-se'l en lliure. Només de veure aquella paret de davant ja m'agafen tots els mals... però anant fent poc a poc també em surt, però anant de segon es una altra cosa!
3 llarg
xalet de la R3
R3
R3
Ara només queda l'últim llarg, però com no he portat piles de recanvi, aquest llarg també li toca al Roger!

Arribem al cim, cantem l'himne del comepiedras, fem les fotos pertinents i cap al bar Cirera a fer uns bikinis!!!
Cantant i ballant himne comepiedras
Ressenya de la via

Posta de sol a Rúbies 

dilluns, 7 de novembre del 2011

Toca pluja - toca jeure!

Dimarts, dia de tots sants, com som gent de tradicions vam anar al sector el panellet de dalt de Montalegre i vam acabar de fer les vies que ens quedaven de l'altre dia que no vam fer, el 6b, 6a i V.
Així que el sector del Panellet ens l'hem liquidat a la data que toca!!!

Aquest cap de setmana he fet honor al blog, i no he fet gaire més cosa que jeure....
L'excusa es que donaven pluja pel cap de setmana ( jo no l'he vist ...) i llavors no podia anar a cap lloc perque estava tot mullat.
Dissabte sessió de roco.
Diumenge a la tarde aprofito per anar a Rosselló a fer alguna trialera que ja fa temps que no i vaig, així que amb un aire de collons toca pedalar!
Al final vaig marxar més aviat del que volia perque la serra estava plena de caçadors i de gossos, i despres de sentir com cauen els perdigons a terra es moment d'abandonar per no ser blanc del pròxim tret!

Tot i així van sortir uns 10 km i 4 trialeres, 2 vegades la ràpida, una de olivos i una que no se com es diu!
I per acabar de rematar el dia una altra sessió de roco!!

Vaig tornar a probar la càmara subjectiva, però algo passa que no ens acabem d'entendre i enfoca 2 metres per davant meu...