En solitari

Avui despres de veure la Formula 1 es presentava una tarda de soffing d'alló més aburrida, aixi que despres de fotre un cop de cap i axecar-me del sofa, he decidit anar a fer una rutilla en bici que feia temps que no la feia, així que e montat la baca al cotxe li he enxufat la bici i cap a st anna falta gent!!
Un cop al merendero comença la rutilla, com fa dies que no feia res en serio en bici a les primeres rampes de la ruta ja em preguntava que collons foteia allí!! Despres d'una llarga pujada per fi a vingut la baixada i la resposta de perque estava allí deseguida a estat resolta!!
He gaudit a tope de la primera baixada, no anava baixant al màxim perque feia temps que no passava per allí i no tenia ganes de tenir cap susto, ja que havia bastants arbres enmig del traçat.
Despres tocava tornar a pujar per la pujada infernal, no crec que hi hagi cap persona humana que tingui collons de pujar aquella pujada sense ficar un peu al terra!!
Trialera de tràmit i les ultimes rampes per arribar a la trialera final!!
Al començament has d'estar molt altanto ja que es bastant dret i de pedres no en falten! però despres es una trialera que es pot fer a fondo sense cap mena de problema, així que al final del traçat anava amb el gas obert a tope!!
Finalment han sortit uns 15 km que els he fet amb aprox 1:30 min, no esta mal per la ruta que es, i pel temps que fa que no faig res serio!!

Los diablillos!!!

Dissabte a la mattina tocava tibar una mica, ja que el cap de setmana passat amb el cuento de la transsegre mos vam fotre un fart de remar i s'havia de mirar si havia servit d'algo!

Aixi que cordada dels Joves amb Joan Lores, Enric Nicuesa i un servidor es decideixen a fer la via dels diablillos ( V+) a l'esperò remacha, ens equipem i anem a buscar el peu de via, es veu que avui tindrem veïns, tenim una cordada Sud-americana que fan invents entre la songoku-krilin i la normal!
Ja a peu de via em toca fer el primer llarg, així que anem tirant amunt fins que ens trobem un sostret que esta més pelat que el cap del Vin Diesel, despres d'estudiar-lo una mica fem un amago i continuem per amunt, anem fent xino-xano, ara toca fer un flanqueix, em quedo sense cintes però com soc un home molt valent finalment aconsegueixo arribar a la reunió!
Desde la reunió tinc al company de l'altre costat de xarco que esta patint al segon llarg de la normal, li dono unes indicacions i dic als companys de baix que ja poden pujar. Tambe es miren el sostret una mica però finalment aconsegueixen arribar a la reunió sense una gota de suor, es que son unes màquines!!

A la R1 amb lo Joan amb efecte camuflatge!

Mentres discutim avere qui fa el segon llarg, els company de l'altre costat de xarco aconsegueix arribar a la reunió ( no a la que jo li havia dit...) en veure que li sobren mosquetons a la reunió decideix tirar un mosquetó al peu de via, així que avui hi ha premi!!!
Finalment l'Enric es l'escollit, així que li passem tot el pes i que s'espavilo que ja es prou gran!!
Amb el Joan a la reunió sembla que estiguem al teatre, l'unic que ens falta són unes bones butaques, però no es pot demanar tant!! La cordada Sud-americana es un show!!
- Tira de azul!!! ( el tio de la reunió fent fotos...) la azul tira de azul!!! ( continua fent fotos...) tira de azul joder!!! ( finalment va entendre el que li deien!!) mira que són malparlats!!
Mentres l'Enric va fent camí a la cordada veïna decideixen abandonar a un component a la primera reunió, això es companyerisme!!!
Al cap de 2 dies l'Enric aconsegueix fer reunió, així que sembla que el teatre de moment s'acaba, tornem a engegar els motors i anem tirant amunt per uns sostres d'allo més disfrutons!!

L'Enric content despres de fer la reunió

Lo Joan encara pensa en el sostret de baix

Lo menda arribant al cim

Una vegada al cim es decideix fer rappel, aixi que cordes per avall i reverso en ma anem baixant, arribem a la R1 i l'espectacle amb la cordada veina encara continua, ara són al llarg de 6a+ de la Cristian Guitierrez fent unes volades d'escandalo! Estaven patint al llarg de V+ de la normal i es fiquen a un llarg de 6a+, SI SINYÓ!!!!
Mentres nosaltres anem tirant per avall, arribem al peu de via pleguem les cordes i anxufem els radars en busca del mosqueton perdido!!
Finalment el Joan el troba i en comptes de fer " a la saca" com manen els estatuts de la SEAM Lleida decideix fotre un crit amb aquell personal i deixar el mosquetó al seu cotxe, l'hauriem d'expulsar de la SEAM, finalment arribem a un acord i ens paga el refrigeri al bar de Sant Llorenç.
Ens fiquem al cotxe i per allà dalt continuen les volades, Malditos cabrones!!!

P.D. Avui estrenava una camara de fer videos al món de l'escalada, però com sempre s'ha dit abans de ficar s'ha de treure, aixi que nomes a fet un video ja que la memòria estava plena, i en comptes d'enfocar a la paret enfocava a Tartareu. Encara no estem preparats per la vida moderna!!!

de oca a oca

Aquest dissabte hi havia sortida de la SEAM a escalar a Montserrat, aixi que no podiam fallar a tal magnitud!!


Ressenya de escalatroncs



Ens trobem tots a Lleida i fem via, amb la nova normativa, cap a Montserrat, aquesta vegada tornarem cap als gorros que allò ja m'ho conec! Així que agafem los trastes i per amunt xino-xano pel camí que ens a de portar fins al peu de via, despres d'esbufegar amb les rampes montserratines arribem al gorro frigi, aquesta vegada em escollit la via Badalona ( 200m de V ) com som els primers d'arribar no hi ha ningú escalant, així que anem desfent les cordes i posant-nos a punt, mentresant van arribant cordades, unes més rares que altres...
- Aneu a fer la Badalona?? Si, se siente!! - Ostres ens creuarem amb la Badalona!! Se siente!!!
Aixi que deixem que l'Enric ens fassi el primer llarg de III, perque si fiquem al Joan, fem cap a una altra via segur!
Total que encara no a xapat el segon seguro i ja l'Enric ja es troba el regal del dia, i ja se sap la tradició es la tradició, ( a la saca!! )
Fem la primera reunió i ara em toca a mi fer el segon llarg, un llarg que has d'estar més pendent d'on son els seguros que d'on fiques els peus, total que en 40 metres vaig ficar uns 4 seguros!



2 reunió

Del tercer llarg se n'encarrega el Joan, despres d'explicar-li més o menys per on s'havia d'anar ja el tenim per





amunt, fa reunió allí on li sembla ( Amb tantes vies que creuen es dificl seguir la trajectoria ), l'Enric serà l'encarregat del quart llarg amb un bon flanqueix cap a la dreta, mentrestant desde les reunions ens anem distraient amb la cordada del CEL que estan a la via rataplan, i ens anem cridant els uns als altres!
 

Cordada del Lluis i el JR



Arribem a la quarta reunió i decidim que no pot ser que ens guanyi la cordada de la rataplan, seria una humiliació.... Així que em toca fer l'ultim llarg de la via amb els talons al cul, desde el gorro es veuen els nervis a la magdalena inferior i per pocs segons arribo el primer al cim, els altres dos s'ho van pendre amb més calma, però finalment arribem tots al cim i dos cordades del CEL tambe o fan, uns a la magdalena superior i els altres a la magdalena inferior.



Cim de la magdalena inferior



Ultim llarg de la Badalona



Cim magdalena superior

Un cop a dalt es moment de tornar a agafar forçes, així que bocadillo al canto i unes vistes impresionants ens acompanyen durant el dinar.

Cim gorro frigi

Vistes desde la magdalena inferior

Al restaurant

De cara a la tarde tenim entre cella i cella la via Ignasi-Jorba a la magdalena superior (130m de V+), així que una vegada la panxa ja està contenta anem a buscar el peu de via d'aquesta via, un membre de la cordada a de fer una parada a boxes, mentres els altres anem a trobar el parabolt de color verd a l'altura de les joies de la corona.

Ressenya dels escalatroncs

L'Enric torna a ser l'elegit per encetar aquesta via, aixi que 50 metres més amunt li dona el relleu al Joan que ja s'enfila pel segon llarg, el tercer llarg em toca a mi, així que anem per amunt, per aqui ja anem trobant algun passet que ens em de mirar una mica més, i es que veniam mal acostumats dels primers llargs, però vaig tirant fins que arriba un moment on les matematiques em diuen que em faltaran cintes per tots els seguros, me'n vaig saltant algun però encara no veig la reunió i el que si que vec es que nomes tinc una cinta i molts seguros... Aqui es on tot escalador treu les seves dots d'equilibrista i d'enginyeria avançada i en veure que no queden cintes, ara toca xapar amb mosquetons de seguretat, finalment arribo a la reunió més pelat que el cul d'un nadó, però molt acompanyat gracies a les formigues que hi ha a l'arbre de la reunió, que les molt cabrones mossegaven i encara en trec ara de dins la motxilla!! Desde la reunió veiem com la cordada del GALL arriba al cim de la magdalena inferior.

tercera reunió

Tenint una conversa amable amb les amigues formigues

Ara ens queda l'ultim llarg que tambe em va tocar fer-lo a mi, la sortida es una mica rareta però es deixa fer prou bé, amb un tram de mirar-s'ho be i finalment arribem al cim!!
Fem els rappels pertinents i comencem a fer el camí que ens durà fins al cotxe!
En total em fet uns 330 metres de paret amb una temperatura més que agradable!





Cim magdalena superior