I tant que parlem, aquesta vegada anem a fer el second round a la cresta Urquiza-Olmo, la última vegada ens vam retirar abans que el vent ens enxufes una ratxa d'aire que ens podia dur fins al fons del pantà.
Aquesta vegada vam trucar al Sr Picó i li vam comentar que voliam bon dia, i aixi va ser, un dia de primavera, ja que havia algun artiste d'aquestos voladors que ja començaven a tocar els collons...
 |
| Reunions hiper-amples! |
Despres de fer l'aproximació més jabalí de la comarca començem la via per llarg nº5, ja que els altres ja els vam fer l'altre dia...
IV per començar a notar que la roca es excel·lent, d'aquella amb bones presses de mans, i els peus s'agafen a la perfecció ( tot i que anem sense peus de gat...)
Despres de fer algun que altre rappel arribem al llarg nº7, per mi el llarg estrella de la via, una cresta afilada de collons on els passos de bavaresa són claus, aquí ja començo a tenir algun problemilla alhora de mantenir els peus al lloc, ja que es molt llis tot, amb presses petites pels peus, però amb les mans que hi ha superem els passos amb èxit!
Despres de fer el llarg nº8 toca fer un rappel d'uns 40 metres entre dues parets i entremig d'uns blocs empotrats a la paret, un rappel volat que et deixa dins una escletxa feta per les dos parets, per sortir d'allí hem de fer uns passos en oposició a la pared, on ja vam estar apunt de fer servir l'arma secreta, els peus de gat!, finalment però ens hem vam sortir sense!
 |
| Bonic rappel |
El llarg nº10 i nº 11 són molt guapos tambe i bastant aeris, el llarg nº 12 el vam fer sense encordar-nos, ja que es de III grau i la roca es excel·lent i amb pinxos! Aqui arriba la sorpresa del dia, quan em dirigeixo a montar el següent rappel, resulta que una culebra em saluda amb el cap per damunt de la roca, em treu la llengua per dir-me que vaigi amb cuidado, aixeco una mica més el cap i resulta que esta enrotllada a la instal·lació de rappel...
- Enric domines l'asunto de les serps?? Perque jo estic acollonido...
- Que hi ha una serp??
- Collons si hi es!! i em treu la llengua la cabrona!! Busca'm un pal que la treure... ( Mentrestant la serp decideix venir una mica més aprop meu, amb un gest d'intimidació, i finalment es col·loca en una fisura de la roca..)
- Nomes he trobat aquest de pal ( fa dos pams)
- Cagondena, jo necesito un pal de 2 metres miním!! Puja tu i mira avere que i pots fer!!
Així que l'Enric es transforma amb Frank de la jungla i armat amb un pal d'un pam fa amagar la serp dins de la roca.
- Monta tu el rappel mentres jo la vigilo.
- OK perque jo m'he fet caqueta!!
 |
| Culebra!!! |
Finalment aconseguim fer el rappel i sortir els dos il·lesos de tal situació, una vegada a baix pleguem les cordes i ens disposem a fer l'últim llarg tambe sense encordar-nos, entremig de la vegetació al estilo Jungleman! Trobem el pot de piades, fem un escrit per fer constar que hem estat allà, i anem grimpant per la serra fins que finalment arribem al camí que ens durà fins a l'hermita de Sta Quiteria primer, i el parquing despres.
Dinem a l'ombra de l'alberg i carretera cap a casa!
 |
| La concorreguda paret de les vies ferrates, amb l'ermita de la Pertusa governant la situació |
Una via molt recomanable, roca excel·lent, perfectament equipada, reunions comodíssimes! i no cal dir que les vistes valen molt la pena!
 |
| Ressenya de la nochedelloro.com |
 |
| Ressenya de la nochedelloro.com |
