toca jeure

toca jeure

diumenge, 22 d’abril del 2012

Via ferrata Cagate Lorito

Dissabte 21 d'abril de 2012 9:00 a.m. El Ranxo.

Despres de dormir unes 5 horetes el cos ja demana acció, així que avui anirem a veure aquesta ferrata nova de St Llorenç, la Cagate Lorito!

Així que deixem el buga al parquing de la Formiguera i per extrany que sembli avui nomes ens cal un dissipador!
Començo l'aproximació que ja he fet més d'una vegada per anar a la Formiguera wall!, ara però hi ha tot de punts taronja i amb un F marcada que ens indica cap a on hem d'anar per fer la ferrata, així que anem seguint els punts com el Hansel i Gretel!

Arribo al peu de ferrata i ja n'hi ha un que esta al primer tram, li pregunto que tal va l'asunto i hem diu que es durilla, no problem, agafem aire i començem!

 

 
 El primer tram comença fort, així que ja ens hem de ficar a per feina, tot i així esta molt ben equipat i no hi ha problemes de no arribar d'una escala a una altra. Arribo a la primera reunio que hi ha per a fer rappel ( 35 metres ), avui com no hi ha corda no hi ha més collons que tirar per amunt!


Seguim per un llarg flanqueix tècnic on s'ha d'anar al Loro! i finalment s'arriba a davall del sostre on hi ha una altra reunió per tots aquells que només veien el que els espera els cauen els collons a terra, i llavors han de fer un rappel de 40 metres per anar-los a recollir!
Tirem per amunt i trobem un barra llarga per si algú encara no esta escalfat pugui fer algunes dominades per enfrontar-se al sostre! Jo decideixo passar de drogues dures i tirar-me directament al sostre, tres, quatre grapes de sostre que donen a una escala penjada amb una campana al fons, es veu que s'havia de tocar la campana, jo no ho vaig fer... Ja tinc excusa per tornar-hi!
Despres del sostre s'arriba a un pont penjat que es creua sense problemes, es fa una mica de descens i s'arriba a un pèndul, que com el seu nom indica s'ha d'agafar una mica d'empenta per passar, jo com no vaig anar a classe aquell dia, no vaig agafar empenta i vaig comprobar com hem quedava a uns dos centimetres de poder agafar la pròxima escala, llavors arriba el moment de concentració extrema entre l'escala que esta a dos centimetres de poder-la agafar i el teu braç, i veus com el braç s'allarga els dos centimetres necessaris per agafar l'escala i sortir del pèndul!

Finalment s'arriba al llibre de registre on tambe ens espera el Lloro de la Cagate Lorito, el guardian de la ferrata! Esperem que cap cabesudo no se l'emporto cap a casa, sino haurem de pendre mesures....

Des d'aqui felicitar al Juan i tota la tropa per aquesta magnifica ferrata, molt bona feina!!

Ressenya extreta de lo gall de ponent!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada