toca jeure

toca jeure

dimarts, 15 de novembre del 2011

La directa a Rúbies


Dissabte 8:00 a.m. gran plaça la sardana de Corbins, avui toca anar a Rúbies a fer una via de 3 o 4 llargs de V, V+ segons informacions donades per l'autor del comepiedras.
Enfoquem rumbo Vilanova de Meià, mentres tant vaig fent una ullada a la ressenya, via de 4 llargs, el primer nomes amb 2 seguros, el segon està més equipat, el tercer també i l'últim només hi ha cordinos a les sabines i objectes no identificats, fins aqui correcte, llastima que no fiqui el grau dels llargs, deu ser ressenya d'ultima generació....
Arribem al bar del Cirera, fem un cafe i el Roger fa de les seves fins que finalment ens assentem a la vora d'una escaladora i anem parlant sobre vies d'escalada( aquestos escaladors que en són de raros, tot el dia parlant del mateix...). Mentres tant vaig repasant les ressenyes dels carpesanos i me n'adono de vies que mai faré, fins que surt la via que anem a fer nosaltres, la directa a rúbies, però aqui a cal Cirera deuen pagar més diners, i amb aquesta ressenya si que surten els graus!!!! Primer llarg de V/V+, segon 6a, tercer 6b o V A1 i el quart V. Ahaaa!! despres d'estudiar una mica i fer alguna xuleta que altra em desideixo pel segon i quart llarg....

Tornem a la furgo per anar cap a Rúbies i el Roger em pregunta que quins llargs vull fer, jo li dic que el segon i l'ultim que el 6b li deixo per a ell, tot extranyat em pregunta i com saps que hi ha un 6b?? i es que a cal tocajeure sembla que no i siguem, però som més vius que les guineus!!
Resulta que havia passat la ressenya per un programa anomenat photoshop i aquest programa es tan malparit que treu els graus a les vies!

Finalment arribem al idíl·lic indret de Rúbies, ens equipem i per amunt!! Arribem a peu de via i comença l'autèntic comepiedras a fer el primer llarg, la primera xapa està una mica més amunt de la Lluna, però a cal comepiedras són uns valientes i després de queixar-se una mica aconsegueix fer el passet de V+ dels durillos...
Primer llarg
R1

El segon llarg em toca a mi, pero veien com estava el V+ de més avall se'm treuen una mica les ganes, però mentres buscava l'excusa perfecta, per a que el segon llarg també el fes el Roger, ell ja m'havia col·locat tot el material a l'arnés.

- Bueno el probaré però no t'asseguro res, que aquestos seguros estan molt lluny i això està molt llis...

Efectivament al segon seguro faig ús dels Dodotis i li comento al company de cordada que he de baixar a la reunió a canviar-me els calçotets, que millor que el faci ell de primer!

Despres d'una esbufegada que altra arriba a la R2 i em comenta que ja puc pujar, així que anem fent com els de Benavent, la primera part del llarg bastant bé, però a la que venen un parell de claus, allò ja apretava més...

Mentrestant a la sabina de la R2 a uns 60 metres de terra, em toca treure la llibreta d'apunts per apendre com funciona això dels estreps.

Ara toca el llarg bo de la via, llarg de 6b o V A1, surt el Roger i amb algun cagon... i alguna esbufegada aconsegueix treure-se'l en lliure. Només de veure aquella paret de davant ja m'agafen tots els mals... però anant fent poc a poc també em surt, però anant de segon es una altra cosa!
3 llarg
xalet de la R3
R3
R3
Ara només queda l'últim llarg, però com no he portat piles de recanvi, aquest llarg també li toca al Roger!

Arribem al cim, cantem l'himne del comepiedras, fem les fotos pertinents i cap al bar Cirera a fer uns bikinis!!!
Cantant i ballant himne comepiedras
Ressenya de la via

Posta de sol a Rúbies 

2 comentaris:

  1. i es que el comepiedras sempre es tria bons companys de cordada......d'aquells que fins hi tot no dient tota la veritat (utilització del photoshop), encara li somriuen quan arriben a dalt

    ResponElimina