Dissabte al matí prenem rumb Montserrat, toca fer la meva primera escalada en aquest conglomerat, així que a velocitat de creuer ( encara amb la normativa vella ) anem arribant a la falda d'aquesta muntanya.
Deixem el cotxe a fora del parquing, perque aquesta gent et fan pagar per deixar el cotxe i no estem per a gastar!
Deixem el cotxe a fora del parquing, perque aquesta gent et fan pagar per deixar el cotxe i no estem per a gastar!
Ens equipem amb tot lo necessari i comença la penitència cap al funicular de St Joan, despres d'inspeccionar una mica el terreny decidim pujar amb el funicular, 4 euros per cap i de frente!
Arribem a dalt i adelantem a totes les possibles cordades que vulguin fer la Stromberg, despres de perdre'ns varies vegades per aquells racons, preguntem a la gent local i ens indiquen cap a on em tirar, fins que finalment arribem al peu de la via, xapes grogues!
Ens esperem 150m de paret, comencem el primer contacte amb un V amb algun punt peleon, sort que despres la via ja es deixa fer bastant bé. Anem passant els llargs sense més problemes i arribem a la creu de dalt, senyal que ja som al cim! Fem la foto de rigor i comencem el descens!
Ara toca anar a buscar la via 98 octanos, el nom en si ja impresiona! Així que anem baixant i preguntem al personal que escala per allà, que finalment ens indiquen on comença, xapes grogues perque no ens perdem!
Aquí s'apunta un local a la nostra cordada, així que ja estem salvats! Ara ens esperen 140m de paret, que el primer llarg de III i el segon de IV ens serveixen d'escalfament pel llarg de 6a, amb el motor a 90 graus i les soles calentes afrontem el 6a, l'intentem fer en lliure però al fer servir gasolina de la guissona de 95 octans ens obliguen a utilitzar les cintes i fer-ho en A0, a la propera montarem un carburador més gran i amb més cabal!!
Despres de 4 esbufecs arribem a la reunó i afrontem l'ultim llarg que ens durà fins al cim de la via.
Fem la foto i montem el rappel, un cop a baix comença la penitència d'arribar fins al cotxe, va parir quin fart de caminar!!
Fem la foto i montem el rappel, un cop a baix comença la penitència d'arribar fins al cotxe, va parir quin fart de caminar!!
Arribem a baix al monestir i tothom ens mira com si fossim extraterrestres, va parir que em anat a escalar, no a la lluna!! jeje
Fem parada i fonda al bruc per carregar les piles i cap a casa falta gent!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada