Cuita al sol 2011

Fa temps que n'havia sentit a parlar d'aquesta cursa, esta inspirada en un llibre del Pep Coll, l'home que corria més que el sol, es tractava de sortir del poble d'Àreu i arribar al cim del Monteixo abans que l'ombra t'atrapés, i dic es tractava perque a partir d'aquest any es sortia bastant abans que els altres anys, ja que despres d'arribar a dalt al cim s'ha de baixar, i baixar una montanya amb la llum del frontal i esgotat fisicament devia ser algo perillós, així que aquest any s'ha decidit donar la sortida abans i així que com a mínim els participants puguessin arribar en llum de dia.
Jo com no estic per a correr aquestes bestiades, vaig decidir fer de control a dalt al cim del Monteixo. Vam sortir del poble d'Àreu al voltant de les 11.30 i entre bandera i bandera del recorregut anavem parant a agafar aire i contemplar el paisatge que ens envolta. Al primer avituallament nosaltres tambe ens vam avituallar, vam parar les estovalles i vam dinar. Despres de dinar tocava tornar a pujar per amunt, i ara ja no era tan bonic, amb la panxa plena costa mes arrosegar-te cara amunt i es va fer una mica, bastant, molt pesat!

Despres d'una llarga penitencia i unes grans rialles, nose si per l'altura o que però deunido quins farts de riure! Total que a les 16:00 un servidor arribava al cim!

Ara es el moment d'organitzar-nos per allà dalt i començar-nos a tapar, ja que els nuvols ens passen arrans del nas i l'airet es fred de collons, aixi que jaquetes, polars, guants i gorros van veure la llum desprès d'una llarga estona dins la motxilla.

Al cap d'una estona ja arriba la primera noia al cim i despres d'ella ja va ser un constant degoteig de participants, alguns no podien dir ni fava i altes arribaven tan frescos!

A les 19:00 tanquem el control del cim i comecem el descens, ara si que això es lo meu, en un obrir i tancar d'ulls ja som al collet, al primer avituallament, despres ens desviem per un camí que no es tan dret i anem fent xino-xano, les cames ja es comencen a sentir pesades, i es que això de anar frenant tambe cansa lo seu!

Al voltant de les 21:00 arribem al poble i ens donen un xupito de caldo de navidad! com a recompensa, més tard anirem a sopar, farem petar la xerrada i ens acomiadem del personal, ja que tornem cap a casa!

A les 0:30 arribavam a Corbins amb un tot un seguit d'objectes identificats trobats enmig de la carretera, un peató, una ciclista sense llums i en contra direcció!, 3 guineus i 2 gats. Àgilment the leon driver va esquivar tota serie d'entrebancs!

Diumenge va tocar sessió de recuperació a 0 metres d'altitud i dilluns per recuperar tot lo perdut el dissabte tocava dinar familiar!!