toca jeure

toca jeure

dilluns, 4 de juliol del 2011

de oca a oca

Aquest dissabte hi havia sortida de la SEAM a escalar a Montserrat, aixi que no podiam fallar a tal magnitud!!

Ressenya de escalatroncs

Ens trobem tots a Lleida i fem via, amb la nova normativa, cap a Montserrat, aquesta vegada tornarem cap als gorros que allò ja m'ho conec! Així que agafem los trastes i per amunt xino-xano pel camí que ens a de portar fins al peu de via, despres d'esbufegar amb les rampes montserratines arribem al gorro frigi, aquesta vegada em escollit la via Badalona ( 200m de V ) com som els primers d'arribar no hi ha ningú escalant, així que anem desfent les cordes i posant-nos a punt, mentresant van arribant cordades, unes més rares que altres...
- Aneu a fer la Badalona?? Si, se siente!! - Ostres ens creuarem amb la Badalona!! Se siente!!!
Aixi que deixem que l'Enric ens fassi el primer llarg de III, perque si fiquem al Joan, fem cap a una altra via segur!
Total que encara no a xapat el segon seguro i ja l'Enric ja es troba el regal del dia, i ja se sap la tradició es la tradició, ( a la saca!! )
Fem la primera reunió i ara em toca a mi fer el segon llarg, un llarg que has d'estar més pendent d'on son els seguros que d'on fiques els peus, total que en 40 metres vaig ficar uns 4 seguros!

2 reunió

Del tercer llarg se n'encarrega el Joan, despres d'explicar-li més o menys per on s'havia d'anar ja el tenim per


amunt, fa reunió allí on li sembla ( Amb tantes vies que creuen es dificl seguir la trajectoria ), l'Enric serà l'encarregat del quart llarg amb un bon flanqueix cap a la dreta, mentrestant desde les reunions ens anem distraient amb la cordada del CEL que estan a la via rataplan, i ens anem cridant els uns als altres!
 
Cordada del Lluis i el JR

Arribem a la quarta reunió i decidim que no pot ser que ens guanyi la cordada de la rataplan, seria una humiliació.... Així que em toca fer l'ultim llarg de la via amb els talons al cul, desde el gorro es veuen els nervis a la magdalena inferior i per pocs segons arribo el primer al cim, els altres dos s'ho van pendre amb més calma, però finalment arribem tots al cim i dos cordades del CEL tambe o fan, uns a la magdalena superior i els altres a la magdalena inferior.

Cim de la magdalena inferior

Ultim llarg de la Badalona

Cim magdalena superior

Un cop a dalt es moment de tornar a agafar forçes, així que bocadillo al canto i unes vistes impresionants ens acompanyen durant el dinar.
Cim gorro frigi
Vistes desde la magdalena inferior
Al restaurant

De cara a la tarde tenim entre cella i cella la via Ignasi-Jorba a la magdalena superior (130m de V+), així que una vegada la panxa ja està contenta anem a buscar el peu de via d'aquesta via, un membre de la cordada a de fer una parada a boxes, mentres els altres anem a trobar el parabolt de color verd a l'altura de les joies de la corona.
Ressenya dels escalatroncs

L'Enric torna a ser l'elegit per encetar aquesta via, aixi que 50 metres més amunt li dona el relleu al Joan que ja s'enfila pel segon llarg, el tercer llarg em toca a mi, així que anem per amunt, per aqui ja anem trobant algun passet que ens em de mirar una mica més, i es que veniam mal acostumats dels primers llargs, però vaig tirant fins que arriba un moment on les matematiques em diuen que em faltaran cintes per tots els seguros, me'n vaig saltant algun però encara no veig la reunió i el que si que vec es que nomes tinc una cinta i molts seguros... Aqui es on tot escalador treu les seves dots d'equilibrista i d'enginyeria avançada i en veure que no queden cintes, ara toca xapar amb mosquetons de seguretat, finalment arribo a la reunió més pelat que el cul d'un nadó, però molt acompanyat gracies a les formigues que hi ha a l'arbre de la reunió, que les molt cabrones mossegaven i encara en trec ara de dins la motxilla!! Desde la reunió veiem com la cordada del GALL arriba al cim de la magdalena inferior.
tercera reunió
Tenint una conversa amable amb les amigues formigues

Ara ens queda l'ultim llarg que tambe em va tocar fer-lo a mi, la sortida es una mica rareta però es deixa fer prou bé, amb un tram de mirar-s'ho be i finalment arribem al cim!!
Fem els rappels pertinents i comencem a fer el camí que ens durà fins al cotxe!
En total em fet uns 330 metres de paret amb una temperatura més que agradable!



Cim magdalena superior


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada