Ferrata Urquiza- Olmo + Ferrata Feliz Navidad + descens pel barranc de la Sara

Dissabte 24 de desembre 2011, 8:00 a.m.

Avui tenim un repte dels bons, avui toca anar a la ferrata més temuda de la comarca i part de l'extranger, avui toca la Feliz Navidad!!

Aixi que tirem direcció ermita de la Pertusa, ara sortim per damunt de la boira, i ara i tornem a ser dins...

Arribem al parquing i no hi ha ningu, amb una boira d'aquestes tenebroses anem fent l'aproximació cap a la ferrata Urquiza-Olmo, despres d'una estona caminant arribem a la cascada-silvia, ens equipem i per amunt!
Despres toca la feixa del ciclista, xino-xano fins arribar a la cascada federica, aqui les escales de colors es van intercalant fins arribar al cim, on n'hi ha una que diguem que no et dona gaire confiança...

Cascada-silvia

Cascada Federica

Despres anem reseguint el barranc de la Pardina fins arribar al peu de les noves ferrates, el nou tram de la Urquiza-Olmo primer, i despres la temuda Feliz Navidad.

El primer tram de la Feliz Navidad ja es una declaració d'intencions, d'aquells que veus que no et regalaran res, que tot t'ho hauràs de currar tu. 

Començament de la Feliz Navidad

Aixi que sense mes pensaments ens col·loquem per sortir, moviments de precisió extrema, un rere l'altre, fins arribar a una escala, i bufar, com si d'un calderi es tractés, que arribat a certa presió expulsa l'aire sobrant, sant tornem-hi moviments de precisió quasi mig llançaments per poder agafar el ferros que surten, arribem davall d'un petit desplom, ara amb escales, bufem dos vegades i amunt!! Arribem al final del primer tram amb els biceps sucarrimats...

Sucarrimada màxima

 

Tenim l'Enric uns metres per davall, es veu que volia probar la seguretat de la via abans que el seu parent Joan pugés. La seguretat es bona, el que no es tan bo es la sucarrimada que porta als braços, aixi que hem toca treure la corda i baixar-lo a peu de via, ja que si el primer tram es així com seràn els seguents...
Total que m'abandonen i se'n van a fer el nou tram de la Urquiza-Olmo, aquestes festes en comptes de menjar turrons faran dominades i la Feliz Navidad se la pijaran la proxima vegada...

Total que estic solo ante el peligro i amb l'unica companyia de l'amiga corda que em serà de gran ajuda en casos de feblesa mental.

Començo a fer el segon tram, un tram de tràmit on no hi ha res a destacar, el tercer tram s'acaba amb la zona dels pènduls, zona psicologicament bastant potent, t'has d'agafar a preses naturals tan de peus com de mans, tot i que hi ha alguna escala...

 
I finalment el tram estrella, un desplom d'aquells de campionat, aixi que m'agafo a la primera escala i amunt!!
Canvi de cable en ple desplom i on et quedes totalment en horitzontal, gas obert fins al fons i superem el desplom, un parell d'escales més i cim!!!

Tram final del nou tram de la Urquiza-Olmo

Fem parada i fonda al castell de Sant Llorenç i despres anem cap al barranc de Sarah.

 

Un barranc sec bastant xulo, on vas baixant per les cascades, alguna fins i tot amb rappel volat.

     

Finalment arribem al bosc, fem una mica el jabalí i arribem al camí que ens durà fins al cotxe.

Una jornada molt bona i amb un clima, que per ser 24 de desembre, anar amb maniga curta es tot un luxe!!

Ressenya de la Feliz Navidad

Ressenya de barranquismo.net

Alpirando

Diumenge 18 de desembre 2011, 8:50 a.m. Parquing del Barris Nord, temperatura exterior -1ºC
Avui s'ha quedat amb el Sergi Miranda & friends per anar a fer esportiva en algun lloc del món.
Hem d'escabollir-nos del fred i del vent, així que barallem diverses opcions fins que finalment ens decantem pel sector Alpirando a Baldellou, ja que tenim novells al grup.
Arribem al parquing del sector, si es que es pot dir parquing... Agafem els trastes i amunt que fa pujada!
Anem fins a la punta del sector, que es on hi ha les vies més facils i més curtes, per a que els novells comencin a tenir el primer contacte amb la roca, sembla que de moment ni el fred, ni el vent ens emprenyaran, i fins i tot tenim la retransmissió del Puyal del mundial de clubs, que no es que m'entusiasmi gaire, però quan tornes al món real i no saps quan a quedat el Barça la gent et mira malament...
Anem passant dels IV, als V, fins i tot algun V+, i un 6a+.
Finalment quan el sol decideix abandonar-nos nosaltres tambe fem un pensament i anem cap al cotxe, uns aprofiten per a fer un cigarrette i jo hem deixo seduir per una cova, on hi ha el sector de la cúpula, tot just veig el primer seguro, però algo hem diu que allà i tornaré a ficar els peus...

El ultimo de la fila --------------> IV
El penultimo ------------------->IV
El antepenultimo--------------->V
Cursetistes 8------------------>V
Cursetistes 7------------------>V
Siervos i jabalins-------------->6a+
Reptil sec-------------------->V/V+
Quinto i chup---------------->V/V+
Linguiasso------------------->V

Ressenya de la nochedelloro.com

Fuerza y garra

Dissabte 10 de desembre 2011, 9:00 a.m. Barris Nord.
Avui toca anar a fer esportiva, si ho heu sentit bé, E-S-P-O-R-T-I-V-A !!! sembla mentida però al final s'ha aconseguit!!
Així que en veure el mar de boira que tenim pel nostre territori, anem direcció Cubells, a veure si tenim la sort que allà faci sol, però avui no tenim el factor sort del nostre costat, esperem que el dia de la rifa de Nadal estigui amb nosaltres...

Lo sherpa i el pelat de fred

Així que amb poques expectatives de sol, fem el camí d'aproximació a les vies, avui tenim l'objectiu de provar la via de la cova que li diem nosaltres, però que té un nom prou contundent, Fuerza y garra 6c.
Però primer hem d'escalfar, encara que amb aquest fred costarà... Comencem per un 6a+, a partir de mitja via ja comença a costar veure el company, ja que la boira ens continua abraçant.

Despres de comprovar com els dits se't queden congelats i costa tenir tacte als cantos més petits, anem a veure si a la via de la cova hi ha un altre tipo de microcilma.
De moment quan et fiques a peu de via ja fa respecte, així que fora roba, i una bona sucada de magnesi!
Els primers passos són d'allò que dius, perque no totes les parets són així! Cantos orgàsmics un radere l'altre!

Primers passos

A mitja via algun especiment volador va deixar les seves cagades, però podeu estar tranquils ja me les vaig emportar jo!
I la part final es la més contundent, almenys per mi, ja que has de sortir de la cova i no et veus els peus, però això rai! Tal com diu el nom de la via, Fuerza y garra, i jo li afegeixo i un par de cojones, així que amunt va!!
Fem un amago de caure, però aquesta vegada amb un crit espantem la temuda gravetat, i aconseguim tornar a agafar el control, xapem seguro i despres reunió salvadora!!

No encadenem la via, però marxem amb amb bon gust de boca, un altre dia amb l'amic sol amb els seus raijos UV que ens indiquin els cantos bons ( que aqui o son tots!!) ja caurà!!

Lo sherpa apretant

Aquest es lo pelat de fred, despres de quedar-se gelat

 

L'escudella -------> 6a+

Fuerza y garra ---> 6c

Doblet a la Paret del Pont!

Dijous 8 de desembre de 2011. 9:00 a.m. gasolinera la vinya.
Avui dia de la Purissima i per tant dia festiu, aprofitem amb el Sr. Nicuesa per anar a fer algo de profit, aquest dia assenyalat en roig al calendari.
Sortim de Corbins amb un solet d'allò més acollidor, tot i així el termòmetre no marca més enllà dels 7 graus, anem direcció Paret del Pont a St Llorenç, i com no pot ser de cap altra manera, arribem a St Llorenç i la boira ens ve a rebre, amb la conseqüència de que la temperatura baixa fins al grau positiu ( 1 ºC ), però com som gent molt valenta no ens fem enrere, i més encara, si pels altaveus del Nicuesa's car sona la cançó del Clint Eastwood, " Qui dubta d'en Clint Eastwood mirant el Gran Canyon del Colorado... " Nosaltres no mirem el Gran Canyon del Colorado, però si mirem la temuda Paret del Pont amb una boira d'aquelles que posen l'asunto tenebrós. Dissumulem, ens mirem, desenfundem arnesos com un llamp i ens el possem, escupim i ens caguem en sa boira.

Primer objectiu la Integral Pim-Pam ( 6a, 130 metres ) amb la companyia de pescadors, d'algun ciclista desperdigat i de la inseparable boira començem el primer llarg de 6a, un llarg d'aquells que dius: Ole tu!!

El segon llarg talla el rotllo, ja que es fa caminant i encara rai que s'aprofita una mica de roca per fer algun passet de IV, arribem a la R2 i comencem el tercer llarg, un passet per començar i desprès algun passet de diedre per finalment arribar a la reunió, el quart llarg també es pot estalviar, ja que només hi ha dos passets de IV i despres es fa caminant pel cim de la paret, però si el company de cordada vol fer-lo, es fa, i si a més, li costa 2 mesos fer la reunió amb els tascons i collonadetes d'aquestes, un pot triar esperar-se o no esperar-se!!

R3

Finalment foto de rigor i comencem el descens pel camí amb alguna relliscada que altra.

Ressenya dels escalatroncs!

Com que encara es aviat i la motivació de Clint Eastwood encara resona les nostres orelles ( ..........Arriba, dos homes se li atraquen i l'investiguen. Volen saber on és en Morgan Freeman, que és es negre de Million Dollar Baby. Do you know?.... Maybe!.......) decidim agullar un altre objectiu, aquest cop li toca el rebre a la Integral Normal - Joe Pinto ( 6a+, 80 metres ).

Comença l'Enric amb el primer llarg, i ja que i som que tambe faci el segon... després de queixar-se una mica acaba arribant a la R2, ara arriba el tercer llarg, on els primers passos marca de 6a+, aixi que mirem per amunt, avere com de lluny estan els seguros i amunt va!! Passet d'estirar-se per a caçar un canto salvador i amunt amb crit inclós per a fer-ho més emocionant!

R3

R3

Arribem a la R3 i busca't la vida, en teoria la baixada es rapelant, però el cim estar a escassos 10 metres, així que agafem i tirem pel dret! I Clint que vols? encara ets al segle denou!

Arribem a cim, foto de rigor i avall !!!!

La nostra R4

Cim

Ressenya dels escalatroncs, al final els haurem de pagar el beure i tot.....

....Es desvetlla, s'aixeca, orina i no te son, i pensa... va quedar de western, cabrons, ja voreu quan s'inventin es cinema! És pura peresa i tira per sa carretera cap a Denver....
Nosaltres no anem cap a Denver, però si a Corbins city, ciutat sense llei i amb molt deute per pagar....

Avui fins i tot hi ha foto per a la polèmica.... el que s'ha de fer per tenir visites al blog....

Esperó sud

Diumenge 4 de desembre 2011, 10:00 a.m.
Avui toca anar cap a St llorenç a vere si podem escalar una mica...
Sortim del poble amb un solet d'allò més acollidor, i arribem a St Llorenç amb boira... Quins collons té la cosa!

La via elegida es l'esperó Sud, ja que encara no l'hem tastat, així que agafem els trastes i fem la poca aproximació fins a la via, avui però ens hem modernitzat i estrenem comunicacions per radio freqüència, lo que vindria a ser uns walkies!

Primer llarg que ja haviam fet amb anterioritat, quan vam voler fer l'aresta puki-nuki, empalmem el segon i tercer llarg perque som així de xulos, el quart llarg té una sortida d'aquelles que t'ho has de mirar bé, però sense més problemes l'aconseguim fer!

Arribem al cim d'una via molt xula i finalment en nostre amic sol ens be a veure!!

Avui no hi ha fotos, ja que prouta feina tenia amb les comunicacions!!

Aixi que si sentiu Romeo, Echo, Uniform, November, India, Oscar. ( Reunió)! Cambio i corto!!
Es que estem voltant per allí!!

Ressenya dels escalatroncs, que fariam sense ells....

Ferrata baumes corcades

Dissabte 3 de desembre 2011, 8:00 a.m. Big ben......
Eiiiii no acabem de sortir de festa, malpensats!!!! Avui toca la ferrata de Centelles.
Així que carretera i manta direcció a Vic, marxem del país de la boira per anar cap al reducte independent d'Osona, on la boira tambe decideix ficar-s'hi, però avui sabent que anavam cap allà la boira a decidit deixar veure'ns el sol!!.
Arribem al parquing i esta ple de cotxes, es que la montanya esta de moda!!
Començem amb l'aproximació i quan arribem al peu de via ferrata ja tenim els primers problemes, a les primeres escales de la ferrata ja tenim retencions, i es que amb aquestos de Barçalona els agraden molt les retencions, en canvi nosaltres som més d'anar fent....

Les rambles

Així que avui es presenta una ferrata amb problemes de rebufo, una ferrata amb algun lloc per adelantar on haurem de fer servir el kerss i l'aleró mòbil per agafar les posicions capdavanteres...
Arribem al temut pont i trobem 3 persones per davant nostre, segons les informacions que teniam, trobar-te 3 persones es no trobar-te a ningú, al cap d'uns minuts arriben un grup de 8 o 10, d'aquells que diuen que van a escalar quan van a fer una ferrata... on algún d'ells sento dir que ja l'han fet més de 8 vegades, potser estaría bé d'anar a alguna altra ferrata de tan en tan...
Així que ens esperem i quan ens deixen la pista lliure comencem a passar pel pont, un pont de 60 metres que deunido com es mou, i més encara si el cabró de davant te'l mou....

El cabró que va moure el pont...

Ara venen unes zones on els músculs del coll treballen de valent, i es que hi ha molta estona de flanqueix amb el cap tort, perque si el fiques recte tens la possibilitat d'arribar a casa amb algun xixon que altre...

Trobem un encreuament de camins on hi ha la possibilitat de fer la opció fàcil i la opció molt difícil, crec que no cal que ús digui quina vam triar... ( bé potser si que val la pena que ús ho digui, perque si feu cas del nom del blog diriau que la fàcil, però com som uns valientes vam fer la temuda molt difícil )


Comença amb un desplomet on quan vols sortir no tens grapes, sino que t'has d'agafar a la roca, copet de gas i amunt, llavors toca fer un flanqueix una mica desplomat i amb ambient, per acabar amb un altre desplomet, on al cable de vida tens un tipo d'amortiguador per si et fots de cap, així que quan vegueu amortiguadors al cable de vida comenceu a tremolar!!

Ara toca una estona de caminar, on una parella que teniam al darrera s'ha escapolit per la via fàcil i ens han adelantat, tranquils... Enxufem el Kerss i els passem , arribem al que serà l'últim tram de la via ferrata i trobem als 3 nois del pont, ens cedeixen el pas amablement, així que sense més contemplacions anem a per totes cap amunt, petit desplomet, després una escala col·locada a la paret i per acabar amb un parell de desplomets.

Ara toca un altre petit tram de caminar per arribar al cim, abans però hem de fer un altre petit desplom per arribar triunfants al final de la via ferrata!!

foto finish

Una via ferrata perfectament equipada on la gent que no en sap gaire es pot escaqueixar dels passos difícils, i als passos complicats, al cable de vida hi ha col·locats com a un tipo d'amortiguador, que deuen fer més suau una possible caiguda.

Monti alegre

Diumenge 8.30 a.m. Maristes Lleida, avui toca anar a escalar amb algun lloc on no ens toqui la boira, i per tant no ens pelem de fred...
De moment anem tirant cap a Vilanova de la sal, avere si tenim sort i al Montroig no n'hi ha...
Som tan espavilats que encertem el pronóstic!
Ens dirigim cap a l'ermita de Montalegre, on la temperatura es més que acceptable, i on les vistes són un mar de núvols, lloc id·dílic....
Agafem tots els trastos i anem cap al sector d'esportiva anomenat el retaule, comencem per la via Rampes divertides, per seguir amb la via de l'Anna i acabar amb la Monti alegre.

Rampes divertides ------> V
Via de l'Anna -----------> V+
Monti alegre ------------> 6b

A la tarde sessió de rissoteràpia a càrrec de l'associació de dones i joves de Corbins!

Gaaaas!!!!

Dissabte 9.00 a.m. merendero de Sta Anna, avui toca ruta de Btt amb la gent del CEL, gent del CEL ben poca, però no es cap novetat, sempre som els mateixos...

El dia no promet gaire, ja que fa una temperatura d'uns 5ºC i boira pijanera... però la ruta promet i molt!
El fred dura ben poc, ja que als 300 metres tenim una pujada d'aquelles que et treuen la son de les orelles, que a part de ser força empinada és bastant tècnica, així que no val a badar!! Anem pujant xino-xano fins que finalment arribem a la primera trialera del dia, esta tot bastant mullat, aixi que caldrà extremar les precaucions alhora d'agafar les corbes...
Acabem la trialera amb una rialla d'orella a orella, i començem la pujada no tan riallers... Una pujada d'aquelles impossibles per qualsevol ésser humà, ja que a part de tècnica, es d'un pendent no apte per a mountain bikers!, així que amb el cotxe de St Fernando arribem al final d'aquesta pujada on toca un descans de rigor!
Ara toca una d'aquelles trialeres que no et cansaries de fer mai... corba rere corba, arribem al final, i com no podia ser d'altra manera, decidim tornar-la a fer!!!
I on per suposat fem algun video per la posteritat, de moment de directors de cinema no ens guanyarem la vida, però anar en bici encara ens surt prou bé!

Toma 1

Toma 2

La tercera és la definitiva!!

Després del double trail, ( perque a mi me'n donen dos...) anem a la que ja serà la última trialera del dia, abans però toca una pujada d'aquelles que també te'n recordes, no de la seva mare, perque no tenim el gust de coneixer-la, però si de les seves característiques.

Primer tram on s'ha d'anar altanto ja que esta tot molt moll, i segon tram de gas a tope fins baix, buff cada vegada que i penso ja tinc ganes de tornar-la a fer!!!

Finalment surten uns 17 km de disfrute total!!!!