Avui anem a pujar al Turbó, ja fa temps que li tenia ganes, no m'acostumo a obsessionar amb les coses però aquesta montanya fa temps que hem cridava, això de veure-la cada dia desde casa, quan el dia es clar, fa que poc a poc sentis com et va cridant a que la pugis...
Així que finalment vaig trobar la companya addient per pujar tal pic, la Nuria.
Despres de fer alguna que altra gimcama per les carreteres aragoneses finalment aconseguim arribar al poble de la Villas del Turbón allà a les 10 del matí. Ens equipem i començem a caminar, primer per una pista en molt bon estat i fins que més tard agafem un senderó que va pujant, hi ha moments que passem per una mena de prats molt bonics, plens de zafrà bord i amb sorpreses en forma de caca de vaca, lo que vindria a ser un " campo minado"
Anem pujant a molt bon ritme, la Nuria es corredora, però jo no, així que avui tocarà anar caminant!
Més tard arribem a una mena de canal que hem de superar trepant una mica, sense cap dificultat, continuem pujant i arribem a una mena de falç plà que ens durà fins a la falda del turbonet, on despres ja només ens queda la última pujada abans de coronar el cim del turbó 2.492 metres.
Allí dinem, fa un dia espectacular i les vistes són increibles, ens estem més d'una hora al cim, estem els dos sols, un grup que haviam agafat pujant ja ha començat el descens, el silenci es inmens només estorbat pel pas d'algún voltor arrans de cim.
 |
| Fotem una pinta de guiris impressioant! |
Arribem al cotxe despres de 2 hores d'haver sortit del cim, ara només ens queda la cerveseta i les patatetes per acabar la magnifiíca jornada que hem passat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada