toca jeure

toca jeure

divendres, 5 d’octubre del 2012

Ordesa pur btt

Diumenge 30 de setembre de 2012; 6:45 a.m. El ranxo!

Avui toca fer ruta bttera, però d'aquelles bones, d'aquelles que recordes pels seus paisatges... Així que avui toca btt en estado puro!

Sortida del C.E.L. cap als miradors d'Ordesa!

Despres d'una estona llarga de cotxe finalment arribem al petit poble de Nerín, aparquem el vehicle motoritzat i agafem el vehicle propulsat per energia muscular!

Agafem una pista en molt bon estat que va pujant sense rampes considerables, però que no dona tregua, sempre puja, sense cap tipo de pla per poder descansar, són 12 km que ens hem de pendre amb calma.

Una vegada arribem al creuament que va al refugi de Goriz es molt recomanble pujar al mirador!!
Les vistes són espectaculars, no hi ha paraules per descriure-les!


Seguim per la pista i anem visitant miradors, estem pedalant a més de 2.000 metres d'alçada, qualsevol lloc on miris es espectacular!!

Una vegada vist l'asunto començem el descens per la pista que hem pujat, ara be lo bo de la ruta, baixada!!!

Començem per la pista que hem pujat, com esta en bon estat i es ampla la sensació de velocitat es poca, però una vegada mirés el comptaquilometres veus que vas a més de 40km/h i que la pròxima corba potser no la faràs, així que ens pleguem com els de moto gp i agafem tot l'ample de la pista!!

Esquivem alguna vaca i algun corder que volta pel mig del camí i tornem a apretar!! Ara be una recta, gaaaaaass!!!
Fins que al mig del camí et trobes la cinta d'un bailet elèctric, clavada de frens al estilo F1, frens al roig viu, rodes derrapant, apretes el cul.... ai, ai, ai, tanques els ulls.... la col·lisio es inminent... sents com la cinta del bailet ja toca la bici, la cinta s'estira....la volada pot ser considerable.... i finalment sota tot pronòstic, la cinta del bailet es desenganxa i surts victoriós de tal escena un tal cinematogràfica!!

Ara agafo el creuament d'una trialera, faig una finta amb una vaca, ella s'emprenya, jo també ho hauria fet... i comença el descens per dir-ho d'alguna manera... el primer tram esta molt malament degut a les últimes pluges, així que toca caminar...

Despres hi ha un tram que no hi ha collons a pujar damunt de la bici, girades on la bici no gira, escales de pedres on la feina es baixar-hi a peu, trams estrets que un caminador a de passar de costat, etc... Així que contiunem el nostre tour de senderista!

Finalment desemboca amb una mena de barranc, on aqui si que es pot pujar a la bici, però no pas per disfrutar sino per controlar no caure, perque sino arribaras tu primer que la bici....

Quan ja s'acaba tal historia, desemboca amb un camí aprop de Fanlo, on seguidament agafem la carretera que ens durà fins a Nerín, el final de la ruta.

En total surten uns 35 km i uns 1300 de desnivell.

Això del GPS encara no ho toco massa bé però a qui teniu el track... s'ha pujat en sentit invers, encara nose perque....


http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3433831

Les fotos no són meves, aquell dia no tenia la càmera!! Gracies per les fotos!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada