Toca jeure !: Aresta de la coma de gelis

Dijous 1 de novembre de 2012 ; 12:30 a.m. Barris Nord

Avui quedem amb un horari no massa habitual, però es que a la nit tocava celebrar la castanayada, amb el seu tipíc castanyazo per part dels assistents! Res de hallowen i mariconades d'aquestes!!

Així que quan el sol pica de valent ens trobem tres intrepids al parquing del Barris Nord, l'Enric, un nou fitxatge femeni que s'anomena Anna i un servidor.

Despres de passar una estona al cotxe, sempre respectant el temps reglamentari establert per la DGT, per anar de Lleida a St Llorenç, arribem al parquing de la paret del pont, allí deixem el vehicle motoritzat i agafem la xatarra per poder escalar, despres d'uns 10 min arribem al peu de via.

El primer llarg el comença l'Enric que esta ansiós, els altres li mirem el cul mentres puja...
El segon llarg també el fa l'Enric, perque esta ansiós, els altres continuem mirant-li el cul.

El tercer llarg me'l deixa fer a mi, tot un detall per part seva!! Llarg de poc grau, però amb molt ambient, ja que estem damunt de la cresta i el vent que bufa fa més emocionant l'ascenció!

4rt llarg

El quart llarg també me'l deixa fer a mi!! Despres li hauré de pagar el beure... Un llarg molt xulo, amb ambient per arribar a una reunio molt comoda i on es la primera que no ens toca el vent!!

L'anna al 4 llarg

L'Enric al 4 llarg

El cinqué llarg també el fa l'Enric, que ja li ha tornat a agafar l'ansia.

El sisé llarg el continua fent l'Enric...

L'Enric amb cara d'ansia apunt de tocar-se...

La zona on es pensa tocar....

Despres de tocar-se!!

Fins que finalment arribem al seté i últim llarg, i clar, no endevinariau mai qui el va fer... Doncs si! l'Enric!!!

Últim llarg vertical per pujar a la torre on culmina l'aresta de la coma de gelis i on trobem la bandera que més d'un cop l'hem vist desde la carretera o desde el bar!!

Fem un mos amb els panellets que ens porta l'Enric, però que no a fet ell, sino sa mare i unes fotos panoràmiques que ens fa l'Anna amb un mobil d'ultima tecnologia!!

Ara ja només ens queda un rappel d'uns 25 metres per baixar de la torre.

Pleguem els trastos i començem el camí de descens, hi ha molts camins a seguir, però nosaltres som experts amb els camins tipo jabalí, i volem comprobar com les nostres soles de les sabatilles esportives, com diuen alguns, son adherents a terrenys trencats! Despres de fer una mica de Rambo, o del ultimo superviviente aconseguim arribar al camí de tornada sans i estalvis!!

Ara ja nomes queda celebrar-ho amb un xampú al bareto de St Llorenç!!

P.D.: Es veu que l'aresta està en una zona protegida, es veu que un ocell a fet el seu xalet per anar a passar-hi les vacances, pregunteu si l'ocell en qüestió està de vacances per la zona, perque si es així no es pot escalar!

P.D.2: Les fotos que es veuen malament son culpa de la camera de l'Enric, un blog amb aquesta categoria no pot penjar aquesta qualitat de fotos, però avui hem fet la vista grossa...